Monforte de Moyuela a la reconquesta catalana

Vista panoràmica de Monforte de Moyuela

          Montforte de Moyuela és una petita localitat de la província de Terol, pertanyent a la comarca de la Jiloca. La seva proximitat a la capital d’Aragó la fa estar sota influència de Saragossa, més que no pas de Terol. El seu nom, contràriament al que ens explica la Viquipèdia, prové directament del topònim  "Montfort" (i no pas de Montefuerte!), forma catalana del llatí "Montem Fortem", tal i com ens informa el document original consultat per l’autor.

          Molts segles de distanciament i vides paral·leles entre Aragó i el Principat, han fet que algunes fonts hagin desvinculat al primer gairebé per complet de la història del Principat.  Monforte de Moyuela es troba des del 2009 dins la Ruta del Cid. Curiosament, un altre Montfort el trobem a la provincia d’Alacant, topònim adoptat al segle XIII (2 segles més tard que l’indret que ens ocupa) i rebatejat al segle XX com a “Montfort del Cid”, aprofitant (potser de manera un tant oportunista) el nom de la serra que duu el seu nom i que es troba a la contrada…  

Detall d'un dels carrers antics de la vila que s'enfilen pel vessant del turó

           La presència del Cid a l’extremadura aragonesa és segura, però en canvi, no és tan fiable la seva presència a la localitat. Tanmateix, la conquesta de la plaça a càrrec del comte barceloní Ramon Berenguer IV sí ho fou,  tot i que ningú hagi pensat (encara!) en rebatejar-la com a “Montforte del Conde”. Per suposat, a ningú se’ns escapa la projecció turística que té la Ruta del Cid…

          L’indret  fou conquerit per les tropes del comte l'any 1157. El document consultat és una carta de poblament i fa referència explícita a la repoblació de "Montfort" a l'octubre del mateix any, moment d’avenç de les tropes barcelonines sobre el regne taifa de Saragossa.   Amb un document d’aquesta naturalesa, el comte legalitzava un assentament apte per la seva colonització agrària. Entenem que eren terres de frontera amb els sarraïns, recentment reconquerides
          Tal i com es pot observar al mapa que tenim a continuació, tan sols 8 anys després de la caiguda de Lleida i Fraga (al 1149), el comtat de Barcelona afermava el seu domini sobre una extensa llengua de terra de l’actual província actual de Terol, que incorporava  localitats tan importants com Casp, Alcanyís, Híjar, Calanda i places fortificades de l’extremadura aragonesa constituïdes per  les actuals Huesa del Común i Montforte( Ossa i Montfort, respectivament, segons la documentació medieval). Curiosament, no en parlem de la famosa "franja d'Aragó", sinó d'un territori força allunyat d'aquesta.

            Amb aquestes conquestes, els dominis de la futura Corona d’Aragó, s’eixamplaven no sols gràcies a la coneguda unió matrimonial del comte de Barcelona amb la casa reial d’Aragó, sinó gràcies a la conquesta militar per part dels primer. Evidentment, les accions dels successors del comte-rei acabaran essent cabdals pel definitiu afermament del domini cristià a l’actual Aragó, especialment a partir de la conquesta de la taifa d’Albarracín a finals del segle XIII.

           La carta de poblament,  a la qual he accedit en el seu idioma original (llatí),  indica literalment

Ego Raimundus Dei gracia comes barchinonensis et princeps aragonensis facio hanc cartam donationis et cesionis vobis omnibus populatoribus de Monfort qui ibi estis populati vel in antea populare veneritis.

          D’acord amb la traducció, Berenguer IV atorgava el dret a establir-s’hi de ple dret a un grup de pobladors o pioners, tot especificant-hi que és un acte de "donació i cessió" per "tots els pobladors" que hi fossin a l'indret al 1157. No podem pressuposar que la repoblació es fes necessàriament amb pagesos provinents de la Catalunya Vella, atès que, a diferència d'altres documents similars, no s'hi esmenten els noms. En canvi, el fet que al mateix document s'hi indiqui explicítament que passaran a regir-se pels costums de Saragossa, sí ens dóna a entendre que el comte no tenia cap intenció d'absorvir políticament l'extremadura terolenca al comtat de Barcelona.
   

Vista d'una de les torres. Imatge extreta de Castillos turolenses

          Aquests nous assentaments tenien lloc a la frontera amb Al Andalus, normalment “terra de ningú” i per raons de seguretat quedaven vinculats a un castell. Els historiadors i arqueòlegs han constatat el poblament continuat de Montforte i la seva contrada, així com la presència musulmana durant almenys 4 segles de l'indret, de la qual ens resten els fonaments de la fortalesa que  molt probablement ha donat lloc al seu topònim, Montfort o Montem Fortem, i que hem de traduir a llenguatge de bon entenedor com a “turó fortificat”. Fortificat, evidentment, pels musulmans per defensar-se dels seus enemics:  els comtes, reis cristians i, fins i tot, altres reietons musulmans amb qui molt sovint feien la guerra (en particular, amb el rei de la taifa de Lleida, aliat del comte barceloní). Pels seus assaltants constituïa una plaça forta d'Al-Andalus a la frontera, sens dubte, així ho devia ser i així el van batejar.  

MÉS INFORMACIÓ A:

Carta de poblament de Montfort (1157), a Els pergamins de l'Arxiu comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, publicats per la Fundació Noguera (any 2010)