El Palau Reial de Montblanc

Detall de l'edifici, ben guarnit amb motiu de la celebracíó de Sant Jordi

       Un edifici que passa força desapercebut pels visitants de Montblanc (Conca de Barberà, Tarragona) és tot just el Palau Reial, residència ocasional que feren servir els reis de la Corona d'Aragó al seu pas per la vila. I és que Montblanc havia estat vila reial durant l'Edat Mitjana i s'hi havien arribat a celebrar Corts catalanes almenys 4 vegades: al 1307 (amb Jaume II), al 1333 (amb Alfons III), al 1370-71 (amb Pere III)  i al 1414 (amb Ferran I). De fet, una convocatòria prevista pel 1640 no s'hi va arribar a celebrar, tenint present la situació crítica que vivia el país amb l'esclat de la Revolta dels Segadors en un context de guerra entre Espanya i França (la guerra dels 30 anys)....
         La importància de Montblanc a l'Edat Mitjana rau, entre d'altres factors, en ser la setena ciutat del Principat de Catalunya pel que fa a població  (segle XIV) i el fet de ser un municipi amb un important dinamisme comercial.

Com es pot observar, els finestrals gòtics han estat tapiats amb motiu d'una reforma molt posterior que va voler fer més petites les obertures dels murs. La cornisa ens indica la separació original entre la planta noble i la planta baixa.

         El Palau Reial data dels segles XIII-XIV,  època d'esplendor econòmic per la vila (i el Principat) en què els reis van mirar d'afavorir-la amb successius privilegis reials. No pas per casualitat van ser creades a Montblanc les Escrivanies Reials i un Col·legi Major al segle XIV.
         Potser l'emplaçament del Palau tampoc és casual, i la proximitat a la muralla li donava una sortida directa de la vila relativament fàcil, a través del famós Portal de Sant Jordi. Evidentment, s'havia de preveure l'evacuació del rei en situacions crítiques. I potser no comportaven tants riscos les revoltes populars com les conspiracions nobiliàries i de la pròpia cort...
        Actualment l'edifici  passa força desapercebut, atès que sengles remodelacions posteriors l'han convertit en la residència habitual d'almenys, tres veïns. Si observem detingudament la façana s'hi aprecien les característiques dels palaus gòtics de l'època, encara apreciables en altres palaus de la vila degudament restaurats, com és el cas del Palau dels Aleny (actualment seu del Consell Comarcal).

Detall d'un dels antics portals d'entrada al palau, avui tapiats. Sens dubte, la funcionalitat de temps més recents no ha sabut respectar l'estructura original de l'edifici (fotografia d'Albert Esteves).

        Els grans carreus de pedra ben escairats amb què es construí la seva façana delaten el caràcter noble de l'edifici. Alhora, s'hi aprecia una cornisa que dividia la planta baixa de la planta noble (primer pis). Del seu interior en sabem poc, però s'hi aprecien 3 portals d'entrada adovellats amb forma d'arc de mig punt (actualment tapiats)  possiblement d'una època més antiga que els finestrals gòtics del primer pis (avui tapats). Si volem establir una comparació acurada amb algun altre edifici de funcions equivalents, podem recórrer al Palau Reial de Vilafranca del Penedès, per tenir una idea del que podia haver estat realment.

Al Palau Reial de Vilafranca hi apreciem alguns elements comuns amb el de Montblanc, especialment pel que fa a la distribució i mides dels portals d'accés.

MÉS INFORMACIÓ:

Montblanc a la Viquipèdia
Ajuntament de Montblanc