 |
| Vista panoràmica de Monforte de Moyuela |
Montforte de Moyuela és una petita localitat de la província
de Terol, pertanyent a la comarca de la Jiloca. La seva proximitat a la capital
d’Aragó la fa estar sota influència de Saragossa, més
que no pas de Terol. El seu nom, contràriament al que ens explica la Viquipèdia, prové directament del topònim "Montfort" (i no pas de Montefuerte!), forma catalana del llatí "Montem Fortem", tal i com ens
informa el document original consultat per l’autor.
Molts segles de distanciament i vides paral·leles entre
Aragó i el Principat, han fet que algunes fonts hagin desvinculat al primer gairebé
per complet de la història del Principat.
Monforte de Moyuela es troba des del 2009 dins la Ruta del Cid.
Curiosament, un altre Montfort el trobem a la provincia d’Alacant, topònim
adoptat al segle XIII (2 segles més tard que l’indret que ens ocupa) i
rebatejat al segle XX com a “Montfort del Cid”, aprofitant (potser de manera un tant oportunista) el nom
de la serra que duu el seu nom i que es troba a la contrada…
La presència del Cid a
l’extremadura aragonesa és segura, però en canvi, no és tan fiable la seva presència a la
localitat. Tanmateix, la conquesta de la plaça a càrrec del comte barceloní Ramon Berenguer IV sí ho fou, tot i que ningú
hagi pensat (encara!) en rebatejar-la com a “Montforte del Conde”. Per suposat, a ningú se’ns escapa la
projecció turística que té la Ruta del Cid…
 |
| Detall d'un dels carrers antics de la vila que s'enfilen pel vessant del turó |
L’indret fou
conquerit per les tropes del comte l'any 1157. El document
consultat és una carta de poblament i fa referència explícita a la repoblació
de "Montfort" a l'octubre del mateix any, moment d’avenç de les tropes barcelonines sobre el regne taifa de Saragossa. Amb un
document d’aquesta naturalesa, el comte legalitzava un assentament apte per la
seva colonització agrària. Entenem que eren terres de frontera amb els sarraïns,
recentment reconquerides
Tal i com es pot observar al mapa que tenim a continuació, tan sols 8 anys després de la caiguda de Lleida i Fraga (al 1149), el comtat de Barcelona afermava el seu domini sobre una extensa llengua de terra de l’actual província actual de Terol, que incorporava localitats tan importants com Casp, Alcanyís, Híjar, Calanda i places fortificades de l’extremadura aragonesa constituïdes per les actuals Huesa del Común i Montforte( Ossa i Montfort, respectivament, segons la documentació medieval). Curiosament, no en parlem de la famosa "franja d'Aragó", sinó d'un territori força allunyat d'aquesta.
Amb aquestes conquestes, els dominis de la futura Corona d’Aragó, s’eixamplaven no sols gràcies a la coneguda unió matrimonial del comte de Barcelona amb la casa reial d’Aragó, sinó gràcies a la conquesta militar per part dels primer. Evidentment, les accions dels successors del comte-rei acabaran essent cabdals pel definitiu afermament del domini cristià a l’actual Aragó, especialment a partir de la conquesta de la taifa d’Albarracín a finals del segle XIII.
Tal i com es pot observar al mapa que tenim a continuació, tan sols 8 anys després de la caiguda de Lleida i Fraga (al 1149), el comtat de Barcelona afermava el seu domini sobre una extensa llengua de terra de l’actual província actual de Terol, que incorporava localitats tan importants com Casp, Alcanyís, Híjar, Calanda i places fortificades de l’extremadura aragonesa constituïdes per les actuals Huesa del Común i Montforte( Ossa i Montfort, respectivament, segons la documentació medieval). Curiosament, no en parlem de la famosa "franja d'Aragó", sinó d'un territori força allunyat d'aquesta.
Amb aquestes conquestes, els dominis de la futura Corona d’Aragó, s’eixamplaven no sols gràcies a la coneguda unió matrimonial del comte de Barcelona amb la casa reial d’Aragó, sinó gràcies a la conquesta militar per part dels primer. Evidentment, les accions dels successors del comte-rei acabaran essent cabdals pel definitiu afermament del domini cristià a l’actual Aragó, especialment a partir de la conquesta de la taifa d’Albarracín a finals del segle XIII.
La carta de poblament,
a la qual he accedit en el seu idioma original (llatí), indica literalment
Ego Raimundus Dei gracia comes barchinonensis et princeps
aragonensis facio hanc cartam donationis et cesionis vobis omnibus
populatoribus de Monfort qui ibi estis populati vel in antea populare veneritis.
D’acord amb la traducció, Berenguer IV atorgava el dret a
establir-s’hi de ple dret a un grup de pobladors o pioners, tot especificant-hi que és un acte de "donació i cessió" per "tots els pobladors" que hi fossin a l'indret al 1157. No podem pressuposar que la repoblació es fes necessàriament amb pagesos provinents de la Catalunya Vella, atès que, a diferència d'altres documents similars, no s'hi esmenten els noms. En canvi, el fet que al mateix document s'hi indiqui explicítament que passaran a regir-se pels costums de Saragossa, sí ens dóna a entendre que el comte no tenia cap intenció d'absorvir políticament l'extremadura terolenca al comtat de Barcelona.
 |
| Vista d'una de les torres. Imatge extreta de Castillos turolenses |
Aquests nous assentaments tenien
lloc a la frontera amb Al Andalus, normalment “terra de ningú” i per raons de
seguretat quedaven vinculats a un castell. Els historiadors i arqueòlegs han constatat el poblament continuat
de Montforte i la seva contrada, així com la presència musulmana durant almenys 4 segles de l'indret, de la qual ens resten els fonaments de la
fortalesa que molt probablement ha donat
lloc al seu topònim, Montfort o Montem Fortem, i que hem de traduir a llenguatge de bon entenedor com a
“turó fortificat”. Fortificat,
evidentment, pels musulmans per defensar-se dels seus enemics: els comtes, reis
cristians i, fins i tot, altres reietons musulmans amb qui molt sovint feien la
guerra (en particular, amb el rei de la taifa de Lleida, aliat del comte barceloní). Pels seus assaltants constituïa una plaça forta d'Al-Andalus a la frontera, sens dubte, així ho devia ser i així el van
batejar.
MÉS INFORMACIÓ A:
Carta de poblament de Montfort (1157), a Els pergamins de l'Arxiu comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, publicats per la Fundació Noguera (any 2010)
