 |
| La Torre de Puiggraciós (Vallès Oriental), construïda al 1845, es troba en un estat de conservació immillorable. Es troba al catàleg de Béns Culturals d'Interès Nacional. |
Les torres del
telègraf foren edificis ben singulars que hem de situar en un context històric força conflictiu dins la història d'Espanya i Catalunya: les guerres carlines al segle XIX, 3 guerres civils
que enfrontaren successivament els bàndols" isabelí" (institucional) i el carlí (rebel·lat). Disfressat de conflicte dinàstic, significà l'enfrontament entre els sectors més burgesos i progressistes, d’una banda, i l'aristocràcia empobrida per l’altra. Aquesta última, partidària d’un retorn de l’absolutisme (nostàlgica dels seus privilegs) rebé en algunes regions el
recolzament dels sectors més pobres de la pagesia, castigats pel capitalisme i les mesures privatitzadores dels béns comunals....
Amb la finalitat de mantenir l’ordre públic,
un reial decret del govern de 1844 encarregà a la Direcció General de Camins unir les
comunicacions entre la capital de l’Estat i totes les capitals de província
espanyoles, així com el litoral, responent així al desig d’aconseguir una comunicació
ràpida amb Madrid, centre de decisions del nou Estat liberal. Pensades per una comunicació basada en la missatgeria visual i, per tant, frontal, van
esdevenir més òptimes que els sistemes anteriors, en permetre la lectura de
missatges òptics entre torres amb un angle de fins a 45º. En un context bèl·lic com el descrit més amunt, ràpidament van ser utilitzades amb la missió d'agilitzar-ne la comunicació de l’exèrcit isabelí. |
| Dibuix d'una torre de telegrafia utilitzada durant la primera guerra carlina. |
Normalment, les torres del telègraf constaven de 3
plantes i s’hi instal·lava el mecanisme a la terrassa de la tercera planta, un
joc de braços articulats per un eix regulador que era manipulat des de la planta inferior
per un operador, des de la sala de comandaments. La missatgeria òptica consistia en codis que indicaven la pàgina i el nº de missatge que el
descodificador trobava al manual de codificació.El missatge era captat pels
observadors d’una altra torre, que retransmetien el missatge en la direcció
desitjada. Les torres es trobaven a uns 12-15 km de distància i els missatges eren
captats per telescopis o ulleres de llarga distància.
 |
| Torre de Santa Susanna (Maresme), avui parcialment en ruïnes. |
Tot i que tot que
la telegrafia elèctrica aviat
el substituiria, el sistema òptic romandrà a Catalunya fins a finals del
XIX, amb la línia que unia La Jonquera
amb Madrid (passant per València). Sobta la participació de Cerdà (el dissenyador
de l’Eixample barceloní) en l’estudi de l’emplaçament d’aquestes torres, 30
entre València i Barcelona i 17 més fins a la frontera. La torre nº1 estava
situada a la Duana de Madrid, mentre que la nº 60 ho era a Montjuïc.
Els grans inconvenients eren que l’estació només
era operativa de dia i en condicions
climatològiques aptes (ni boira, ni pluja ni neu i sempre ajustats a un horari
solar). Aquestes instal·lacions tenen en
comú amb les torres d’èpoques anteriors el sistema visual de comunicació (tot i
que més avançat, com s’ha descrit més amunt), així com l’estructura defensiva
de la torre, pensada per impedir un tall
de comunicacions, tot mirant de repel·lir un atac i on només s’hi podia accedir des
de la planta superior, a uns 2-4 metres d’altura.
 |
| La torre nº60 (Montjuïc) va ser habilitada l'any 1850, essent integrada en el fortí militar contruït un segle abans per l'enginyer Cermeño d'acord amb els paràmetres dels manuals d'enginyeria militar francesos. |
La planta baixa disposava
d’espitlleres (!) i la base sovint la trobem atalussada. Fins i tot trobem algunes torres amb fossar. Havien de seguir els criteris tècnics marcats per ordre governativa: 7 metres de costat i 12 d’alçada. Eren obres de mamposteria, amb
obertures almenys a 3 de les 4 parets, i acostumen a adoptar una tonalitat
ocre.
Per la seva banda, els “torrers”, preferiblement personal militar, hi havien de residir
durant un temps indeterminat en circumstàncies especials que podien incloure la
manca de provisions per un possible tall de les comunicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada