Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 5 de març del 2012

Torres de guaita que resten dempeus

        Com s'ha explicat a l'entrada anterior, les torres de guaita són construccions militars de frontera amb una importància crucial per a l'expansió territorial dels comtats catalans entre els segles IX i XII. Diverses torres constituïen una línia defensiva a la "terra de ningú", la frontera amb Al Andalus, despoblada per raons de seguretat. Molt sovint les torres acabaven articulant castells al seu voltant, tot esdevenint la torre de l'homenatge de les noves construccions, un dels elements arquitectònics més identificatius del feudalisme.

Torre de Vallferosa. El campanar de l'església neoclàssica a un costat dóna fe de les dimensions colossals de la construcció. És considerada la torre de guaita millor conservada d'Europa. Imatge procedent de: http://www.tracrehabilitacio.cat/ca/servei/restauracio-patrimoni-public/obra/vallferosa

       La Torre de Vallferosa, construïda entre finals del segle X i XI és considerada una obra mestra de l’arquitectura militar de l’època gràcies al seu estat de conservació i l’emplaçament ben original. Situada en una vall, controlava el camí ral de Solsona a Torà. Al seu voltant va constituir el vilatge medieval de Vallferosa, avui abandonat. L'església neoclàssica de finals del XVIII és testimoni del seu poblament més recent. Recentment s'hi ha fet una intervenció per reforçar la base de la torre i alhora fer-la visitable al públic. Un camí gens discret i de recent creació facilita (malauradament) l'arribada al conjunt amb vehicles quatrirrodats. Les visites, això sí, són concertades. Però si algú vol disfrutar d'una passejada de dissabte pot accedir-hi per un corriol que baixa des de la masia de Clavells, la casa senyorial de Vallferosa.
Torre de la Manresana (Prats de Rei). Envoltada actualment d'alzinars havia arribat a articular el recinte d'un castell al seu voltant.

       La Torre de la Manresana delimitava el comtat de Manresa amb la vegueria de Cervera ja a finals del segle X. Les restes de la muralla ens parlen d’una continuïtat com a castell, del qual resta una estança coberta amb volta. Constituí una línia defensiva juntament amb els castells de Boixadors i de Calaf. També donà lloc a la creació d'un vilatge al vessant de migdia, del qual resta avui una petita trama de camins i cases de pagès. Actualment la torre és d'accés lliure.
El Pilar d'Almenara es bastí al sud del comtat d'Urgell, frontera amb el de Barcelona

         La Torre o Pilar d’Almenara té el seu origen en un poble tardoromà  o fins i tot visigòtic. Els àrabs li van dir així, que equivalia a dir “torre de senyals” o “atalaia”. Construïda possiblement pels àrabs fou refortificada pels cristians sota el domini del comte d’Urgell, al segle XI.  Actualment restaurada i d’accés lliure ens permet divisar  el prepirineu a un costat, l’horta de l’Urgell a l'altra banda (sud-oest),  i a un altre, els secarrals de la Segarra (cap a l'est) . Avui hi trobem al seu entorn immediat les restes d'un fossat, les restes  d'una antiga muralla, una trinxera de la guerra civil espanyola (que reforçava la línia republicana del Segre) i el temple gòtic de Sant Vicenç màrtir, avui en ruïnes. Una important intervenció la féu visitable a partir del 1994.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada