Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 22 de gener de 2017

Granyena de Segarra: origen del topònim

Granyena de Segarra. Vista panoràmica. Font: http://www.enciclopedia.cat/

      Les recerques en toponímia catalana ofereixen diferents teories sobre l'origen del nom dels nostres municipis: sovint romà, àrab, cèltic, fins i tot basc... Tanmateix, els topònims que contenen “gra” a la seva arrel sovint han estat interpretats des d'una òptica excessivament simple i pràctica, probablement perdent exhaustivitat en pro d'abastar un nombre i estudi de casos massa gran. Aquest podria ser el cas de Granyena, que la majoria d'autors relacionen de manera “inqüestionable” i “evident” a un producte cerealístic elemental a l'Antiguitat i l'Edat Mitjana: el gra. 

         Certament, una aproximació còmoda però alhora amb poc rigor històric, desferma una lògica etimològica aparentment implacable, tot associant el topònim objecte d'anàlisi a aquest cereal i tot remuntant l'ús actual d'aquest darrer a l'origen dels temps, quan en realitat, els usos agrícoles a Catalunya han canviat enormement en els darrers segles. De fet, el gra ha esdevingut un conreu molt estès a àmplies zones de Tarragona i Lleida en temps molt recents (darrera meitat del segle XX), tot suplantant la vinya a bona part del país, que havia arribat a esdevenir exportador de vins entre els segles XVII i XIX. 

       En realitat, poc sabem de l'agricultura en un indret tan concret com pot ser una localitat minúscula de Catalunya. Alhora, una anàlisi una mica més rigorosa i, per extensió, més exigent, ens hauria de portar a qüestionar la versemblança de la teoria toponímica esmentada. En aquest article em proposo fonamentar una teoria més sòlida, la que sostindria una possible formació d'un topònim (Granyena) a partir d'un antropònim (el nom  "Granius")i un sufix (-iana). S'escau indicar que l'investigador Caro Baroja va traçar ja fa unes dècades un mapa de "fundi" (explotacions agrícoles romanes) a l'àrea d'Euskadi i Navarra a partir d'aquesta fonamentació lingüística. En el mateix sentit s'han manifestat darrerament alguns estudiosos, que han fet constar aquesta possibilitat a la seva obra sobre topònims de Catalunya.

Principals vies de comunicació i ciutats romanes a Catalunya
       A la meva recerca he partit d'uns coneixements elementals de la llengua llatina i he desfermat una estratègia comparativa basada en recerques concloents ja fetes i mirant d'inferir-ne conclusions lògiques amb uns criteris de prudència. En tot moment he entès que no podem menystenir els estudis de topònims  amb arrels semblants al nostre país, a la península i a d'altres països veïns.

       Primerament, caldria situar que a Catalunya ens trobem dues localitats amb el mateix nom, una Granyena a la Segarra (també rebatejada en algun moment com “de Cervera)” i una altra a Les Garrigues. Res a comentar que no sigui conegut, atesa la possibilitat (confirmada per molts historiadors) de duplicació de topònims durant la Baixa Edat Mitjana per l'efecte repoblador de colons, primer entre la Catalunya Vella i la Nova i, més endavant, entre àrees d'aquesta darrera.


      En segons lloc, ens trobem altres casos de topònims que compartirien la mateixa arrel dins el Principat (Granera, Granollers...) i a la pròpia vall (Gramuntell, Granyenella). Fora de Catalunya, per una banda, he localitzat a l'Aragó un topònim que podria servir de referència, per llur similitud: “Cariñena”. Per altra, he localitzat un topònim equivalent (en versió italianitzada) a la Toscana: “Gragnana”. D'acord amb diferents estudis fets per experts al voltant dels topònims no catalans (incloent-hi el de Caro Baroja, ja esmentat) sembla freqüent a l'antiga Roma la formació del nom d'un indret (topònim) a partir d'una derivació d'un nom propi (onomàstic).

Reconstrucció d'un fundus romà 
         Dels estudis esmentats ens detindrem, primerament, en la formació del mot Cariñena, derivat de la forma llatina “Cariniana”. Si bé no comparteix arrel amb el topònim Granyena, compartiria equivalent desinència: -iana en llatí, -ñena en castellà i -nyena en català.  Estudis recents sostenen que l'origen del mot partiria de l'antropònim "Carinus", nom del propietari d'un fundus amb que s'hauria format la denominació “Cariniana” de l'indret i posteriorment la comarca sencera (Campo de Cariñena). En una línia anàloga, diferents experts han confirmat l'origen del topònim Gragnana, localitat italiana. Emparada en fonts documentals, la recerca conclou que el nom de Granius hauria donat lloc a la forma llatina de “Graniana” a partir de la forma de transició "fundus Granianum" (explotació d'en Granius). Posteriorment, una simple simplificació hauria derivat, primerament, en la forma llatina "Graniana" i, posteriorment, en la forma italiana “Gragnana” per a denominar la població. Aquesta darrera recerca ens interessa doblement, tant per la constatació documental i vinculació del personatge històric amb l'indret, com per la semblança de la forma llatina ("Graniana") amb la que trobem a diferents documents medievals referint-se a Granyena de Segarra: "Granana", "Grainena" i "Graiana" (fonts documentals enllaçades a l'Annex).

      Teories més “ innovadores” podran especular al voltant de la identitat real de la persona de Granius. Tanmateix, una aproximació més pràctica i, no ens enganyem, més plausible, ens hauria de portar a descartar la possibilitat que fos una gran personalitat, ni tan sols un càrrec mitjà dins l'Imperi. Òbviament, parlem d'un Granius segarrenc diferent a l'italià. Podríem estar a davant d'un simple tinent, un soldat retirat o un baix càrrec de la província (possiblement, un gran general s'hagués instal·lat més aprop de Roma o Barcino i un militar de graduació mitjana més a prop de Iesso o Ilerda). 

      S'escau recordar que el concepte "fundus" al món romà ens remet a un tipus d'assentament no emmurallat (a diferència de les ciutats romanes) i sovint proper a una vila romana, autèntiques residències. El fundus en general comprenia tot un seguit d'instal·lacions i dependències rústiques, incloent-hi sovint una torre o edificació residencial. Sobre la residència permanent al fundus hi ha diferents teories que ara no exposaré.

       Heus aquí una teoria més plausible per a explicar l'origen del topònim Granyena: un origen romà, de cronologia imprecisa però molt possiblement anterior a l'esfondrament de l'Imperi al segle V, i que pressuposaria l'existència d'una explotació (fundus) a escassos kilòmetres de la Via Augusta i d'un important centre (Iesso). Probablement parlem d'una finca situada en un encreuament de camins i molt probablement propera a l'aigua (seguint l'esquema d'una vila romana qualsevol) i, en cap cas, enfilada dalt d'un turó ni vinculada a cap estructura defensiva ni cap poblament posterior. Res a vincular, per tant, amb la vila closa de Granyena, d'època medieval, posterior en el temps. Només el temps hauria permès mantenir el topònim que posteriors pobladors del Principat (visigots, musulmans i repobladors cristians) haurien respectat i mantingut.
Tanmateix, com ja s'ha dit, l'afirmació és tan sols una hipòtesi, no pas una evidència, atès que no hem trobat cap troballa arqueològica que ens confirmi l'existència de cap finca romana (ni fundus, ni vila ni domus) i, menys encara, una confirmació documental. Tanmateix, podria ser una teoria més fonamentada i ajustada a la realitat que la simple derivació i associació al terme “gra” sostinguda per la majoria d'experts.

FONTS CONSULTADES:


-Bengoechea, Antonio: Fundus, Enciclopèdia Auñamendi, Eusko media fundazica.

-Cadenas, Sescún María: El Campo de Cariñena, de época prerromana a la dominación visigoda. Colección Territorio. Comarca Campo de Cariñena. Gobierno de Aragón. 2010.

-Turull Rubinat, Albert. "Granyena". A Toponímia de la Segarra. Primera aproximació.  Societat d'Onomàstia. 1983

-La ventessima mappa, Gragnana: La Gazzetta di Massa e Carrara. Giornale político, artístico, amministrativo, letterario e teatrale. 14/03/2015.

-Moran,J., Batlle,M. i Rabella, J.A.: "Granyena". A Topònims catalans. Etimologia i Pronúncia. Biblioteca Serra D'Or. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2002

-Carta de poblament de Gramuntell, al terme de Granyena de Segarra (llatí medieval). Annex. 1054. 


-Dret de Iglesia, document templer (llatí medieval). Apèndix. 1136. 







1 comentari: