Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 15 de maig de 2012

La tomba d'un guerrer medieval poc conegut


Sarcòfag d'Hug de Copons (vers el 1360)
        Fa pocs anys, el Museu municipal de Cervera va organitzar una exposició ben peculiar sobre l’art sacre segarrenc. S’hi reuniren peces provinents dels territoris històrics de la Segarra (Alt Gaià, Alta Anoia, Segarra i part de l’Urgell), tots ells objectes museïtzats a col·leccions diocesanes per part dels bisbats i, fins i tot, algun museu civil. Allà vaig trobar una peça que em va cridar força l’atenció i que actualment custodia el Museu diocesà de Solsona.
       Ens referim al sarcòfag de pedra del cavaller Hug de Copons,  un sepulcre medieval ben peculiar, considerat una de les joies de l’escultura funerària medieval catalana, i que es caracteritza pel seu detallisme.
        La forma triada per l’enterrament és, sens dubte, l’ adequada per un noble distingit de l’època, on apareix el cos del difunt  jacent esculpit a la coberta del sarcòfag, amb un naturalisme propi del gòtic català de l’època. La seva vestimenta és la típica d’un guerrer: cota de malles, el jaqué, els sabatons, l’espasa, el coltell i la corretja per cenyir les armes.
       També hi observem l’escut d’armes dels Copons a ambdós extrems del sarcòfag. Detalls com el coixí i els gossos són recursos estilístics freqüents en aquest tipus d’enterrament.

Detall de l'església del Llor (Segarra). S'hi aprecia l'absis romànic (segle XII) i l'ampliació posterior. Imatge extreta de http://www.iberimage.com/en/index.jsp

          De la història del difunt val a destacar que tot i no aparèixer als Llinatges Catalans a Sicília (estudi i compendi sobre la presència catalana a l’illa) en tenim constància de la seva mort a Sardenya al 1354, després de caure ferit amb motiu d’una expedició a l’illa promoguda pel rei català Pere III el Cerimoniós per fer front a una rebel·lió promoguda pels genovesos. Llur sacrifici no fou inútil, doncs l'illa va ser finalment dominada i l'Alguer repoblat finalment per catalans.Sembla ser que el seu cos fou traslladat fins a l’església del Llor, on es va guardar durant almenys 6 segles. Recentment, els Museu Diocesà, tot seguint les polítiques de concentració de relíquies, decidí traslladar el fèretre a Solsona.
    


.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada