Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 12 de desembre de 2011

La colònia Vidal de Puig-Reig

La Colònia Vidal, vista des de la cara sud
           La colònia Vidal la trobem als afores del municipi de Puig-Reig  (Berguedà), a la riba del Llobregat. La Fundació Vidal, a l'empara del Museu Nacional de la Tècnica de Catalunya, mira de conservar les antigues instal·lacions per mostrar-les al visitant.
        
           En un article anterior feia referència als safareigs dels vius i dels morts de la mateixa colònia.  Les colònies eren nuclis de població autosuficients creats per un industrial al voltant de les instal·lacions de la fàbrica, esdevenint un fenomen força comú entre la meïtat del segle XIX i bona part del XX a Catalunya. Les trobem localitzades al llarg de la riba dels rius, on miraven d'aprofitar la força de l'aigua desviant part del seu cabal riu amunt gràcies a la construcció d'un canal. El desnivell guanyat en paral·el al riu era aprofitat per un salt d'aigua que accionava  una turbina hidràulica gràcies a la força induïda de l'aigua. La turbina de Can Vidal encara funciona avui en dia i ven electricitat a la companyia elèctrica, proporcionant els minsos ingressos que tenen unes instal·lacions avui ja museitzades i que, per tant, no mantenen l'ús industrial original.

                La majoria dels serveis adreçats als treballadors de la fàbrica tèxtil eren proporcionats directament pel mateix industrial  Ignasi Vidal, fundador de la colònia cap al 1880, i mantinguts al llarg de diferents generacions de "vidalets". Entre aquests serveis hi havia els habitatges pels obrers (de lloguer), les escoles de noies i de nois, l'església, el Casal catòlic de la dona, un cinema,els safareigs, la biblioteca, el bar Juventut, dues botigues (peixateria i una altra de queviures), una  barberia  i fins i tot una caixa (Caixa Manresa).

Vista actual d'una de les voreres d'un carrer amb els habitatges obrers, casetes de portal anglès, amb una planta baixa i un primer pis, d'uns 40 metres aproximadament a cada nivell.
          Els industrials, emparats en unes creences humanistes (el catolicisme social), oferien aquests serveis als seus treballadors, tot i que darrera de la seva actitud pressumptament benefactora hi havia un interès pel control social dels treballadors, amb una estratègia de persecució sindical, prohibició expressa de protestes i vagues sota amenaça d'acomiadaments i, sobretot, unes condicions laborals molt precàries, especialment salarials, sota justificació de garantir "escrupulosament" la manutenció dels seus obrers.  Molt sovint ens trobem les colònies industrials tancades per murs i amb un únic accés al recinte, com si d'una vila closa medieval es tractés. Aquests murs simbolitzen el funcionament de les colònies com a unitats econòmiques autònomes i independents del seu entorn, doncs miraven d'afavorir-ne l'estat d'aïllament ideològic i cultural dels seus residents.
L'església esdevenia un edifici estratègic, tant per la seva ubicació central dins el recinte, com pel control ideològic i moral que s'intentava exercir sobre els obrers des de la litúrgia i les activitats parroquials

          En realitat, les colònies industrials (avui la majoria d'elles en estat ruïnós) van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial, de la qual Catalunya no en va quedar al marge. En realitat, la crisi industrial dels anys 80 del segle XX, que colpejà especialment el sector tèxtil català (actualment en part deslocalitzat al i en part submergit) va acabar amb la seva activitat, tot i que encara, a la majoria d'elles hi continuen vivint les famílies dels antics treballadors, sovint en habitatges a uns preus de lloguer molt assequibles però en un estat força deteriorat.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE LES COLÒNIES INDUSTRIALS A: http://www.museucoloniavidal.org/

Cap comentari:

Publica un comentari