Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 5 de juny de 2017

Gramuntell, un "ager" romà?

 

Turó o "mons" sobre el qual s'erigí el castell de Gramuntell a l'Alta Edat Mitjana

     En una entrada anterior ens ocupàvem del topònim de Granyena de Segarra. Amb la intenció de fugir d'una teoria massa còmoda i alhora mancada de rigor històric, vaig localitzar el seu origen a l'època romana a partir d'una recerca fonamentada en l' anàlisi etimològica del topònim.

       Novament, ens trobem amb un altre topònim, a la mateixa  vall que recull les aigües del Torrent de Vilagrasseta fins al riu Cercavins. Novament em trobo amb la necessitat de descartar, per les raons adduïdes, la teoria que associa sense embuts (ni contrastació empírica) el topònim de Gramuntell al substantiu de "gra".

       Tanmateix, si bé l'aproximació al terme Granyena ens havia portat a trobar el seu origen en un antropònim,"Granius" (del qual hauria derivat la forma "Graniana") , la recerca al voltant de l'origen de Gramuntell m'ha portat a unes altres conclusions. No solament caldria descartar la possible derivació del terme "gra" (base de l'alimentació a l'Antiguitat i l'Edat Mitjana, ja comentada), sinó que també caldria desmarcar-lo de la possible associació a l'antropònim Granius a què hem vinculat l'origen del topònim veí (Granyena). Seguint la teoria que exposaré,  la semblança de l'arrel d'ambdós topònims ("gra") seria  una simple coincidència, tal i com exposaré tot seguit.

      Novament, m'he recolzat en un coneixement bàsic del llatí clàssic, així com de la seva evolució fins a esdevenir pròpiament un llatí vulgaritzat (medieval) i, posteriorment, toponímia pròpiament catalana. Un punt de partida útil ha estat la referència documental a l'indret a la carta de poblament de Gramuntell, concretament al "puig que vocant Agremont", en un llatí medieval, força vulgaritzat  (1054).

Estudi de la zona, segons el medievalista J. Bolós

          L'ocupació de l'indret en època romana ha estat estudiada per Jordi Bolós, qui ha afirmat com Gramuntell forma part d'un nucli de comunicacions inalterat molt probablement des de l'època romana. De fet, ens confirma que els sistema romà de parcel·lacions va condicionar les vies de comunicacions romanes i posteriors.

      Mirant de trobar l'origen del topònim a partir de l'anàlisi del mot, arribo a 2 possibles teories que exposaré breument i amb la màxima claredat possible.  He donat més veracitat a la primera d'elles, per trobar-la més fidedigna a la forma original, tot i que sense descartar-ne completament la segona.

1. Formació per fusió dels substantius "Ager" i "Mons". Combinant diferent declinació tindríem 2 possibles formacions del mot:

1A/ Una forma esdevinguda a partir de la fusió del nominatiu "Ager" (camp) i el genitiu "Montis" (del turó). La traducció resultant seria "el camp del turó".
1B/ Una forma esdevinguda a partir de la fusió del genitiu "Agri" (del camp) i el nominatiu "Mons" (turó). La traducció resultant seria "el turó del camp".

2. Formació per fusió de l'adjectiu "Acer" i el substantiu "Mons":

-La forma s'hauria esdevingut a partir de la fusió de l'adjectiu "Acer" (dur, aspre, escarpat) i "Mons" (turó). Tot i que és la teoria que alguns lingüistes han utilitzat per a explicar l'origen del topònim urgellenc d'Agramunt veig poc adequada l'aplicació al cas que ens ocupa.


       Ambdues aproximacions ens ofereixen una teoria alternativa a la simple derivació del mot "gra", ja descartada en l'estudi del topònim Granyena. Per tant, Gramuntell seria una derivació directa del llatí medieval, al seu torn fidel a la forma llatina-romana original. Recordem que un "ager" era un terreny agrícola que, a diferència del "fundus" (explotació i finca), no comptava amb edificacions rústiques per a l'emmagatzematge ni residència de l'amo. Això ens portaria a pensar que el poblament de l'indret com a tal podria ser molt posterior, a l'Edat mitjana, tal i com ha quedat documentat a la Carta de poblament de l'indret concedida pels comtes de Barcelona a 12 famílies l'any 1054.

       D'acord amb aquesta teoria, l'actual Gramuntell podria haver estat un "ager" en explotació en època romana, i juntament amb el "fundus" (explotació i finca rústica) de Granyena podria haver constituït un sistema agrícola al llarg de l'actual torrent de Vilagrasseta. Exposat això, només ens cal trobar la "vila", auntèntica residència rural que podria haver centralitzat i dirigit aquestes explotacions. I arribats aquí tenim una doble possibilitat:

Mapa del torrent, amb Vilagrasseta a la capçalera



1-L'actual Vilagrasseta  possible derivat lèxic d'una vila romana i propera a la nostra àrea d'estudi es troba  instal·lada a la capçalera de la petita vall que travessa el torrent que du el seu nom.  Tenim constància de la seva existència per l'esment de "Vilagrassa" en una donació feudal del castell documentada al segle XI, per part del comte de Barcelona.Concretament, 5 anys més tard de la carta de poblament de Gramuntell amb què reconeixia els drets d'establiment (colonització agrícola) a 12 famílies pageses. Per tant, l'existència com a establiment romà (en forma de residència i finca rústica) esdevé una hipòtesi.

2-L'actual Verdú, on sí trobem vestigis documentats i arqueològics de diverses viles romanes, podria haver exercit el control d'una explotació agrícola ordenada del territori, conreant les terres més fèrtils torrent amunt. Tal i com corrobora la memòria oral, l'existència d'un curs d'aigua permanent (fins ben entrat el segle XX) hom podria confirmar unes possibilitats d'explotació agrícola intensiva, amb un sistema de regadiu més ambiciós que l'actual.

Fins aquí alguns elements per tal d'interpretar el poblament romà del torrent de Vilagrasseta i la incidència en l'onomàstica.


Cap comentari:

Publica un comentari