Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 6 de febrer de 2012

Misteris i llegendes de Siurana

Vista panoràmica de les restes del castell musulmà de Siurana. Fotografia extreta del bloc de viatges:  http://trapatroles.wordpress.com/page/4/
     
           L'emirat de Xibrana (Siurana) fou el darrer regne musulmà de Catalunya, extingit a mitjans segle XII. Conquerit pels comtes de Barcelona després de la caiguda de Lleida i Tortosa, esdevingué font de recreació en l'imaginari popular. Com acostuma a passar amb la majoria de llegendes, la seva història guarda certa versemblança amb la història real.

La llegenda de la Reina Mora

Explica la llegenda més coneguda que la reina Abd-el-Azia de Siurana (la dona del darrer valí de Xibrana) preferí precipitar-se pel penya-segat que duu el seu nom abans de ser feta presonera dels cristians just en el moment de caure la plaça musulmana a mans d'un noble cristià (en realitat, Bertran de Castellet, segons el relat històric). Algunes variants de la llegenda afegeixen que en realitat la conquesta va ser producte de la traició d'un jueu. Les marques de la ferradura del cavall a la roca  provindrien de l'impuls que aquest va prendre tot just abans de precipitar-se pel punt que avui anomenen del Salt de la Reina Mora, o bé de l'intent de no caure-hi, malgrat l'intent de la Reina per privar-lo hàbilment de la visió amb el seu mocador.
Detall del Salt de la Reina Mora


Continua explicant la llegenda que el seu cos no va poder ser enterrat dins la sagrera cristiana i llurs restes avui estan al sarcòfag de pedra adossat a la capçalera de l’església, conegut com a sepulcre de la Reina Mora. Caldria posar-ho en relació amb el fet que hi hagi documentada l'església com a temple cristià al mateix 1154, tan sols un any després de la seva conquesta?

Detall del sepulcre de la Reina Mora. Fotografia extreta de http://lolalucas.blogspot.com/2010/08/siurana-priorat.html


La llegenda de l'església de Santa Maria de Siurana


        La recreació de la memòria col·lectiva també abarca el passat cristià de Siurana. La devoció a la Mare de Déu de l'Aigua,  d'àmbit comarcal, ha rebut històricament les demandes de pluja i bones collites d'una societat eminentment pagesa. Explica la llegenda que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV portava la seva imatge a les seves campanyes, tot interpretant que la seva sort contra els sarraïns d'Al-Andalus es devia a la seva devoció mariana. Al seu pas per Siurana, ordenà que els seus habitants consagressin la nova església cristiana a aquesta Verge, declarant-la patrona de la vila i tota la cinglera. Des d'aleshores, la Mare de Déu de l'Aigua hauria esdevingut la patrona contra la sequera.

Detall de l'absis romànic de l'església de Santa Maria de Siurana.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.cornudellaweb.com/guiaturistica/interes/esglesia_siurana.html

1 comentari:

  1. hi ha algun llibre on es pugin llegir més llegendes de Siurana/Tarragona?

    ResponSuprimeix