Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 12 de juliol de 2014

El Memorial de l'Exèrcit Popular de Pujalt

Pujalt és una petita localitat de la comarca de l'Anoia  (Barcelona), a tocar de la província de Lleida, i conegut per les informacions meteorològiques que el seu observatori proporciona i publiquen a diari els telenotícies de TV3. Pujalt: pedra i tradició és el lema que el visitant podrà trobar tot just a l'entrada del poble, amb el qual ha mirat d'identificar-se tots aquests anys una comunitat tan petita com emprenedora. El municipi no és tant conegut per altres esdeveniments secundaris, de caràcter anual, com ara la Fira de la Transhumància. Recentment, però, el municipi de Pujalt comença a ser conegut per haver acollit el campament d'entrenament militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República durant la guerra civil espanyola i catalana (1936-39). Les seves instal·lacions, recuperades, museïtzades i finalment inaugurades l'any 2007 com a Memorial de l'Exèrcit  Popular, es troba obert al públic dins la Xarxa d'Espais de la Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. L'espai ha estat dinamitzat per l'empresa Cat Patrimoni, entitat amb una trajectòria solvent en projectes de recuperació, conservació i difusió del patrimoni històric català, i que ha permès convertir l'indret en el millor testimoni material (i animat) d'una base d'instrucció militar de la República de la península ibèrica. Joves soldats hi eren instruïts, de vegades reagrupats,  per després ésser enviats a una de les batalles més sagnants de la guerra: la batalla de l'Ebre. Des de l'any 2010, un Centre d'Interpretació permet fer-ne in situ una lectura adequada dels espais recuperats i completa tot un programa d'actuació que ja ens ofereix activitats adreçades a famílies i escoles.
      Podria semblar una simple anècdota dins la història del campament, però la sort acompanyà aquells joves soldats pel fet que la cartografia militar enemiga (i els seus serveis d'espionatge) no en tinguessin cap constància i, per tant, se'n salvés dels bombardejos que l'aviació franquista, alemanya i italiana perpetrà durant la guerra a la zona compresa entre Cervera, Guissona i Torà. D'acord amb el testimoni dels pocs supervivents, durant aquests anys soldats i llogarencs van conviure amb una relativa cordialitat, llevat del sotrac de la retirada, quan el comandant de la base, Santiago González Artigas, ordenà calar foc al campament per tal d'inutilitzar-lo per l'enemic i varen requisar al poble carros, animals (mules i cavalls) i queviures en la seva fugida en direcció a terres gironines.
El municipi de Pujalt exhibeix el seu encant medieval. Els seus carrers estrets i el recinte emmurallat de la vila closa ens recorden l'origen defensiu de l'emplaçament
      La inauguració del Memorial va venir precedida de les campanyes d'excavació per part de joves voluntaris del Servei Civil Internacional entre els anys 2004 i 2006, de molts esforços, el suport decidit de l'Ajuntament de Pujalt i la col·laboració dels seus veïns. La recuperació de l'indret ha vingut acompanyada no tant d'una identificació ideològica o d'un discurs polític concret com de la reivindicació de la memòria en sí, en entendre que constitueix part de la història i la memòria local i, per tant, de la seva identitat, alhora que ha esdevingut pels pujalencs una nova oportunitat de promoció i desenvolupament local.
Alguns dels utensilis recuperats ens permeten recrear la vida del soldat
       Les excavacions van permetre recuperar molts articles personals (llaunes, estris, part dels atuells militars, complements de roba, bales, etc)  i actualment el campament ha esdevingut un autèntic centre d'interpretació de la memòria, amb un discurs museogràfic que permet reconstruir al visitant el dia a dia en la vida del soldat, les seves ocupacions i fins i tot les seves angoixes, a partir d'altres elements cedits al museu, com ara cartes, fotografies i pertinences privades que donen a la història de la base militar una dimensió molt humana i, sovint, dramàtica.
Barracot. Recreació d'un dels barracots originals. Fotografia de http://www.exercitpopular.org/
       Ens hem de situar, doncs, en un moment de reorganització militar del govern de la República (el govern legítim) en un moment en que la zona republicana havia quedat partida en dos i, concretament, Catalunya aïllada, arran de l'ofensiva de  l'exèrcit  nacional (sublevat) de la primavera de 1938 i que li havia permès arribar fins al mar Mediterrani amb l'ocupació de Vinarós i d'Alcanar. Així doncs, durant l'any 1938 es creà la base d'instrucció del XVIIIè Cos d'Exèrcit Popular, dins d'una estratègia adreçada a invertir el desenllaç de la guerra (la previsible desfeta) i l'estat de desmoralització que començava a escampar-se a la reraguarda republicana. El front es trobava en aquells moments a uns 60 km de Pujalt, concretament una línia defensiva que resseguia el Noguera Pallaresa, el Segre i l'Ebre, raó per la qual calia reforçar molt bé la reraguarda, tenint present que a llocs tan propers com Balaguer els "nacionals" ja havien travessat el riu i consolidat la posició com a cap de pont.
Tenda suïssa. Reproducció. L'any 2010 uns "espontanis" van sostreure-les amb un enginyós ús de nocturnitat i alevosia. Una mostra més de l'incivisme que caracteritza a alguns energúmens. Fotografia de http://www.exercitpopular.org/
       Amb la intenció de passar desapercebuda per l'aviació espia, la base militar estava ubicada en una zona boscada (el bosc dels Obacs), amb accés a l'aigua i proveïda de les principals instal·lacions necessàries per a l'allotjament d'un contingent de prop d'un miler de soldats i que probablement va arribar a acollir-ne uns 8000 o 10000 fins al final de la guerra. També es trobava a peu de la carretera de Cervera a Calaf, una via secundària, però alhora estratègica, més tenint present que cap a la primavera del 1938 el Quarter General de l'Exèrcit de l'Est i el seu Punt de Comandament es van establir a la veïna localitat de Sant Guim de Freixenet.

        A la visita guiada de la qual hom pot gaudir a l'aire lliure comprovarà la qualitat de les instal·lacions reconstruïdes: els barracots de fusta pels oficials i les tendes de tipus suís (còniques) per la tropa, cuines, latrines, dutxes etc. Els soldats tenien a l'abast l'aigua d'un safareig en forma de caneló al peu de la carretera i a tocar de les pistes d'entrenament (d'atletisme, americana i de tir). Per al lleure els soldats comptaven amb un teatre, improvisat en un dels barracots. Val a dir que el poble, al 1938 ja tenia llum elèctrica i telèfon. A nivell de defenses, comptaven amb  refugis antiaeris subterranis al peu de la carretera local que envolta el bosc i d'un niu metrallador al punt més alt de la zona de La Muntada, a banda d'altres refugis al poble, destinats a la protecció de la població civil.
Refugi antiaeri. Reproducció amb figures. Fotografia de http://www.exercitpopular.org/
      La base utilitzava també diferents edificis i espais del poble (cases particulars, espais públics i religiosos) per al seu funcionament. En aquest sentit, no hem d'oblidar que Pujalt no deixà de ser un municipi "ocupat" per un exèrcit. Aquests altres espais van tenir diversos usos, com ara la Casa Nova, destinada a l'allotjament particular i familiar del Comandant de la base, la Casa dels Refugiats i les oficines militars, ubicades a la Rectoria,  el Centre Cultural on assajava la banda de música, ubicat a la capella gòtica de la Puríssima Concepció i altres espais com l'Hogar del Soldado, per a l'esbarjo (a l'església romànica de Sant Andreu). Fins i tot els soldats comptaven amb un Hospital (cal Pau). La presó era a Cal Paraire i la biblioteca a la sala de ball de Cal Casteller.

FONTS D'INFORMACIÓ:
·Web del Memorial de l'Exèrcit Popular. Link
·Normes Urbanístiques. Pla d'ordenació urbanística Municipal Pujalt. 2006. Link
·Oliva i Llorens, Jordi. Cervera sota les bombes. Els bombardejos aeris damunt la comarca durant la guerra civil (1936-39)2007. Link

Cap comentari:

Publica un comentari