Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 6 de febrer de 2014

El Carnaval de Solsona


        No és objecte d'aquesta entrada fer-ne una descripció acurada de la festivitat que representa el  Carnaval de Solsona (Lleida), amb una programació amb més de 50 actes i prop de 10 dies de celebració, sinó fer-ne les observacions escaients que la situen com una de les festes actuals més populars dels països catalans.

          El Carnaval de Solsona, declarada Festa d'Interès Turístic Nacional a Espanya l'any 1978, és una festa popular i de carrrer, com tantes altres, interrompuda durant el franquisme. No va ser fins l'any 1971, després de 35 anys sense celebrar-la, quan un grup de joves, en la línia del que altres joves de molts indrets del país començaven a fer amb festes populars similars, van dur a terme allò que la premsa va reflectir literalment com "una alegre subversió en un poble amb seu episcopal". No pas per casualitat, el caràcter subversiu i crític dels carnavals ha estat al punt de mira dels poders públics i espirituals d'aquest país en èpoques de llibertats restringides. Només cal parar atenció a la recent Ordre del Ministerio d'Interior, prohibint l'ús de qualsevol peça identificativa de l'uniforme de la guàrdia civil per part de qualsevol persona aliena al cos.

           La Joventut Solsonina, nucli organitzador dels primers carnavals, va deixar pas, l'any 1977, a l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona, responsable de l'organització de la festa d'aleshores ençà i propietària dels béns mobles de la festa (carrosses, vestuari, etc). Amb prop de 700 socis actualment constitueix un exemple d'organització de la societat civil i n'és garantia d'execució.

             Com a  protagonista d'una història amb el final escrit, Sa Majestat Rei Carnestoltes acaba cremat el dimecres cendra, però voldria destacar-ne almenys 3 elements que han pres protagonisme a les darreres edicions de la festa local solsonina:
Sense la participació decidida del jovent, la penjada del ruc no seria el que significa 

         ·El ruc (de cartró pedra i peluix!), que acaba penjat pel coll a la Torre de les hores el dissabte de Carnaval, i que ha donat el sobrenom de "mata-rucs" als solsonins i solsonines. Com no podia ser d'una altra manera, el ruc és rebut amb el tradicional càntic "a Solsona bona gent...si no haguessin mort el ruc" i acaba ruixant al públic que s'atapeeix a la petita placeta de la torre, deixant anar una pixada d'aigua quan pot fregar els zero graus en algunes edicions fredoliques. Segons la tradició local, farcida d'humor, amb l'objectiu d'acabar amb unes herbes que van aparèixer al campanar, algú va pensar en pujar un ruc a menjar-se-les a cop de corda perquè les escales eren massa estretes com perquè hi pugués pujar el pollí. La pobra bèstia, agonitzant i emporuguida, degué començar a pixar damunt els presents...Curiosament, trobem una tradició semblant a Tàrrega, la capital de l'Urgell.
El Gegant Boig, creat pel mestre Manel Casserras l'any 1978
        ·El Gegant Boig, de la "Família boja", és sens dubte el gegant manotes més famós del bestiari solsoní. Creat l'any 1978 com a paròdia dels gegants "oficials" de la Festa Major constitueix una de les peces emblemàtiques de tota una col·lecció de gegants que ha engrescat els solsonins i solsonines a crear, l'any 1999, la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona, paral·lela a la l'Associació organitzadora de la festa. El Gegant Boig va estar precedit en la història del Carnaval pels 4 "gegants vells", corresponents a l'any 1974.
Acció d'un gegant manotes, "repartint" a qui no s'aparti o vulgui ajupir-se

     · Les comparses, que han substituït les tradicionals disfresses carnavalesques per bates amb colors identificatius de sengles colles o comparses. Juntament amb altres complements, com ara capes i boines, els integrants visibilitzen la seva  participació en edicions anteriors amb els característics pegats o "parxes" que, a manera d'insígnia i cosits a la capa, identifiquen cadascuna de les edicions del Carnaval. La primera comparsa va ser la del Gegant Boig, creada l'any 1983 per una cinquentena de membres. Actualment, són prop d'un centenar les colles que s'hi inscriuen al Carnaval. N'hi han de caire "generacional", de mixtes, de dones, d'homes, etc. En  alguns casos, disposen d' un programa d'activitats propi adreçat al públic. Centenars de solsonins i solsonines s'apleguen cada any durant el Carnaval als locals de llur comparsa per trobar-s'hi, sopar o passar-s'ho bé.  Com molt bé ha expressat la comparsa del Gegant Boig en una entrevista concedida al diari Nació Solsona, ser membre d'una comparsa comporta "un orgull, un sentiment que es transmet de pares a fills".
Comparsa femenina amb pegats identificatius, d'almenys, 4 carnavals.

        En la línia humorística de qualsevol Carnaval, es va instaurar l'any 1972 el Concurs Miss Forastera de Fora que parodiava els concursos de misses que durant anys s'havien fet a Solsona triant-ne la guanyadora entre les forasteres estiuejants del poble, pertanyents a famílies burgeses de Barcelona. Amb igual sentit es va instaurar l'any 1973 les contradanses, paròdia dels balls de saló...

        Darrerament n'ha acabat essent un acte concorregut i conegut el Sermó del diumenge, de caràcter anònim, escrit en vers i en to satíric i de contingut crític amb l'actualitat solsonenca i catalana.  Un sermó conegut, anterior a la guerra civil (1936-39), ja anunciava que l'arribada del Carnestoltes  "no portava grans caudals, sinó 3 dies de trasbals". No debades hem de recordar el sentit original del Carnaval, festivitat en què un rei fictici autoritza a tothom a transgredir les normes socials durant tres dies, en què el caos s'apodera de l'espai públic i al final dels quals l'ordre es torna a imposar a través d'un acte sumari on hom declara culpable al rei Carnestoltes i el crema a la foguera....és el dimecres cendra o l'enterrament de la sardina...
   
       També ha esdevingut un acte insigne de la festa la bramada del dissabte contra personatges destacats en el termòmetre de l'anticatalanisme, així com el nomenament del Mata-rucs d'honor entre les persones a qui es reconeix la seva contribució a Catalunya.

     D'acord amb l'opinió de molts experts, l'origen pagà dels Carnavals és innegable i  s'ha de relacionar amb les societats rurals fortament estructurades i dominades per una estricta moral cristiana que reprimia els instints. El Carnestoltes autoritzava uns dies de desinhibició abans de la severitat de la Quaresma que tot just s'obria amb el dimecres de cendra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada