Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 16 d’agost de 2013

L'Aquelarre de Cervera

     

L'aquelarre
L'Aquelarre (1798), de Francisco de Goya. Exposat al fons de la Fundació Lázaro Galdiano (Madrid)
          Darrer cap de setmana d'agost i la darrera gran festa d'estiu de la Segarra. Sens dubte, la XXXVI edició de l'Aquelarre de Cervera de Segarra (Lleida) ha tornat a oferir al seu públic un espectacle transgressor que si bé cada any està dedicat a una temàtica diferent, enguany ha estat centrat en la figura de la bruixa, protagonista invocadora d'un autèntic aquelarre. Val la pena recordar que la Creació, els Pecats Capitals, el Bé i el Mal o la pròpia natura han estat fonts d'inspiració i alhora temàtiques escollides d'altres edicions.

      La Festa de l'Aquelarre ha anat canviant el seu format al llarg de gairebé 4 dècades, fins ampliar la seva oferta d'activitats, així com els dies de celebració. No obstant això, la festa continua mantenint com a eix central els 3 espectacles de la nit del dissabte, característics d'un Aquelarre de bruixes:

-El Ball de la Polla amb l'arribada del cercavila.
-L'aparició del Mascle Cabró (forma que pren el dimoni en ésser convocat), acompanyat del Ball de diables.
-L'Escorreguda del Mascle Cabró i el Foqueral.

          Com ha vingut passant amb la majoria de festes populars i de carrer, l'Aquelarre també ha esdevingut un festival musical (amb més de 50 hores de música!) sense el qual possiblement no explicaríem l'afluència de totes les convocatòries, fenomen que no està exempt de crítiques pels inconvenients que té pel descans dels veïns o la neteja de la ciutat, però que és ben rebut pels establiments comercials i hostelers, que agraeixen, en temps de crisi, uns ingressos extra amb què compensar el dèficit d'una època prou magre per a la petita empresa familiar. Fins i tot, des de l'any 1997, la festa ha incorporat una programació d'activitats infantils, l'Aquelarret.
Detall del carreró de les Bruixes, llòbrec i esfereïdor.
         La festa també ha patit grans canvis pel que fa al seu emplaçament des de la seva primera edició, l'any 1978, quan l'espai es limitava al Carreró de les Bruixes, carrer de circumval·lació altmedieval posteriorment recobert amb voltes i d'aspecte tenebrós, que acabat esdevenint l'esperit, essència i alhora font inspiració d'una festa consagrada a les bruixes. A partir de la seva sisena edició la festa començà a ampliar el seu emplaçament fins acabar ocupant els principals espais i places del barri antic (Plaça Major, el Fossar, el Portalet, el castell, la Plaça de les Quatre Barres i Cal Racó), a banda d'alguns espais extramurs (com ara la plaça de Santa Anna).
Cartell de la primera edició de l'Aquelarre (1978)

        Alhora, la festa ha viscut un procés d'institucionalització, d'ençà que l'Assemblea de Joves de Cervera impulsés les primeres edicions i el grup de La Matraca li agafés el relleu. Malgrat la joventut  dels seus fundadors, hi hagué una voluntat molt adulta de revitalitzar el casc antic (barri de Sant Joan) en un moment en què els nuclis vells de la majoria de ciutats d'arreu del país començaven un procés de deteriorament arquitectònic, pèrdua de vitalitat comercial i hi arrelava la marginació social, sense que cap admininistració decidís posar fil a l'agulla...

        Tot i la implicació del món associatiu local, l'any 1989 l'organització de l'Aquelarre fou assumida pel Consell municipal de Joves de Cervera.  Finalment, l'any 2012 ha estat constituïda una regidoria específica encarregada de vetllar per la festa. També hi ha hagut una professionalització en la seva organització, tant de la direcció artística com de la gerència, tot i que val a dir que han estat persones i entitats lligades a l'entorn associatiu i cultural de Cervera els qui han acabat rebent l'encàrrec de sengles funcions i responsabilitats. Alhora, la festa s'ha anat dotant de tota una infraestructura perifèrica sense la qual no es podria sostenir una afluència de públic tan gran (càmping, lavabos i aparcaments públics, etc).
Música i transgressió es combinen fins a la matinada a la Plaça Major, mentre un rellotge impassible marca les hores des del campanar de l'Església, observador atònit d'una celebració infernal.
       Pocs assistents s'hauran parat a pensar en les dificultats i entrebancs que suposa l'arrencada d'una festa popular no tradicional. En aquest sentit, l'any 1978 l'Aquelarre no estigué exempt de recels per part d'alguns veïns i fins i tot l'oposició per part de qui considerava intolerable que el jovent  es proposés de fer una festa d'aquestes característiques. De fet, mort el dictador Franco (any 1975), les festes de carrer encara eren comptades, atès el control que miraven d'exercir les autoritats sobre l'espai públic, i eren habitualment de caràcter religiós. Encara al 1978 podia semblar subversiu que els mateixos organitzadors manifestessin públicament la voluntat de promoure una "festa folla", desinhibida, on el protagonista  fos el mateix jovent. L'Aquelarre, molt probablement, esdevingué una de tantes "rebel·lions inconscients" que tingueren lloc arreu dels països catalans i el panorama espanyol contra les constriccions morals imposades durant més de 4 dècades per part de l'Estat franquista i el seu aliat, l'Església Catòlica.

    Des de l'any 1995, amb la participació dels Carranquers (diables locals), el foc i la festa han esdevingut indissociables. Actualment, és una festa que demostra un gran vigor, es mostra oberta als canvis i a les noves tendències i està oberta a tota mena de públic.

MÉS INFORMACIÓ A:

Pàgina oficial de l'Aquelarre de Cervera: www.aquelarre.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada