Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 9 d’abril de 2013

El sistema defensiu de la Serra d'Ataix


     La Serra d'Ataix, pertanyent als termes de Martorell i Castellví de Rosanes, no sols constitueix una barrera paisatgística i de relleu entre les comarques del Baix Llobregat i el Penedès, sinó un autèntic corredor verd i un parc arqueològic digne de ser visitat.

      La Serra està poblada per una multiplicitat de fortificacions que palesen la seva importància defensiva fins èpoques molt recents. Tal i com alerta algun blogger, sorprén la qualitat de l'ecosistema natural tenint present la proximitat de la conurbació barcelonina, el grau d'urbanització dispersa del territori colindant així com les vies de comunicació que encerclen la serra (AP7, RENFE, etc). Constitueix tot plegat una ruta senderista apta per a tots els públics.

      L'origen del topònim no és precís, però diferents teories apunten a un significat (en iber o àrab) relacionat amb "porta, "muntanya" o "aturar". Hem de pensar que amb motiu de la invasió almoràvit del segle XI fou al mateix congost de Martorell on tingué lloc una de les batalles on el comte de Barcelona aconseguí repel·lir el invasors.

      La primera d'aquestes fortificacions la trobem a l'àrea o "ruta de les torretes": la torre Grimenella.


       D'origen romà, la torre forma part d'un subsistema defensiu amb la funció de control del pas del Pont del Diable i la Via Augusta al seu pas pel congost de Martorell. La vista panoràmica li permetria de controlar desplaçaments a kilòmetres de distància en una o una altra direcció. Les seves dimensions ens donen la idea d'una petita guarnició militar (no superior a 5 homes) i la funció de guaita de la torre. La tècnica constructiva (opus quadratorum) ha superat el pas del temps i malgrat no haver-ne restat la coberta, sí ens queden els murs i les espitlleres disposades en filera i al llarg d'un doble registre (superior i inferior) als murs respectius. Destaquen per la dimensió de l'obertura i la qualitat dels acabats les espitlleres de sengles cantonades. Sens dubte, una torre d'aquestes característiques també estava preparada per repel·lir un possible assalt. Sens dubte, formava part del sistema de comunicacions visuals de la Via Augusta.


       La segona de les fortificacions és la Torre del Clos, d'origen probablement romà, a jutjar per la tècnica constructiva de la base i la planta baixa, però amb una possible reutilització en èpoques posteriors. Reprodueix una distribució d'espitlleres similar a la torre anterior. Ens consta una reforma recent, responent als usos militars de la darrera carlinada (segle XIX), i que dotà a la torre d'una garita a la façana principal, un primer pis i una terrassa amb la funció de guaita, a banda del primer i segon pis.

        Recordem que a l'altra banda del congost trobem la Torre del Telègraf òptic, en ús durant la darrera guerra carlina (1873-76) i amb la funció de connectar les comunicacions a la línia Madrid-Barcelona. Les seves dimensions ens suggereix una guarnició d''entre 10 i 15 soldats. És la torre més atansada a la Vila de Martorell i amb visió sobre el desplaçament per la Nacional II quan encara travessava el municipi.

       Al turó del castell hi trobem les restes de l'antic castell de Rosanes. L'estil romànic de l'única estança que ha romàs dempeus, amb una volta de canó lleugerament apuntada de l'única estança ens indica aproximadament la segona meitat del segle XII. Curiosament, diferents marques a la roca que encercla el seu perímetre ens donen una idea d'algun tipus de  construcció de fusta  amb què s'acompanyà o precedí a la construcció del castell. Uns murs que envolten la cingla i l'altitud de la mateixa, oferint una vista panoràmica a la Serra, per un costat, i a la marina del Llobregat, per l'altre, ens donen una idea del caràcter defensiu del llogaret.
Església de Sant Genís (de Rocafort)

      Una altra de les construccions és el castell de Rocafort (o Roca Forta), avui més conegut per l'església que hi allotja, Sant Genís. A tocar de l'autopista, continua recordant la seva importància pel que fa al control de comunicacions. Les restes visibles ens indiquen que inicialment acollí una fortalesa, de la qual ens resta la base d'una torre i les restes dels murs que tancaven el recinte. Corria el segle XI.

      L'església es correspon amb l'època de transició del romànic al gòtic (inicis del XIII), a jutjar per les voltes clarament apuntades. Tanmateix, les finestres espitllerades del mur de l'evangeli ens donen una idea d'una època possiblement anterior (segles XI-XII).

Base de la torre rodona del castell de Rocafort

     L'església de Sant Genís formava part d'un petit conjunt pertanyent a una comunitat monàstica benedictina establerta a partir del segle XIII. Per les dimensions, podríem afirmar que poc més que una desena de monjos hi visqueren durant l'Edat Mitjana. Fou un edifici construït amb pedra rogenca de la contrada, ben escairada, la porta del qual és romànica, tot i les característiques indicades més amunt. La flor hexapètal del timpà esdevé símbol del cristianisme medieval.

        Una roca amb forma artificial d'"U" al peu de la torre ens suggereix que possiblement la Rocaforta tenia una passarel·la que la unia a la resta de la carena i no era un simple turó fortificat.

Castell de Sant Jaume

      Més cap a Ponent, trobem el castell de Sant Jaume, al terme de Castellví de Rosanes (i també conegut amb aquest nom). Destruït per Felip V durant la Guerra de Successió, és un antic castell que visqué la seva època d'esplendor a l'Edat Mitjana (ja el trobem documentat al segle X), època de la qual ens resten un parell de torres defensives, rectangulars i d'una capella. Tanmateix, una torre rodona, d'origen romà, demostra la importància estratègica de la Serra en aquella època.


     Encara, més cap a Ponent hi trobaríem també el castell de Gelida i la torre de Subirats, articulades en la línia defensiva que abarcava el Penedès.

Podem afirmar que, efectivament, la Serra d'Ataix constituí un sistema defensiu perquè:

-Esdevingué un emplaçament estratègic des d'on controlar el tràfic de persones, mercaderies i exèrcits a l'Edat Antiga.

 -Estigué format per un conjunt de fortificacions que coordinaren la seva actuació de guaita i defensa en el moment en què el riu Anoia esdevingué frontera amb Al-Andalus a l'Edat Mitjana (segles X-XI).

-Esdevingué un emplaçament estratègic amb motiu de conteses més recents, com ara les guerres carlines.

-Durant la guerra civil espanyola tornà a tenir presència militar de soldats republicans i, posteriorment, s'hi van detectar moviments per part de la guerrilla del maquis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada