Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 10 de març del 2013

Les Passions de Catalunya





        La representació de la Passió és una de les expressions de cultura popular més peculiars que han romàs al llarg dels darrers segles a Catalunya i arreu dels Països Catalans. Com a part del teatre popular de caràcter religiós s'hauria de posar en relació amb la representació dels misteris, celebracions religioses que representen alguns dels principals fets de la vida de Jesucrist o la Mare de Déu, "veritats religioses" en què tot creient ha de creure.

       Allò que converteix en tradicions aquestes manifestacions teatrals és tant la seva transmissió (oral i escrita) com la seva representació al llarg dels segles. Però esdevenen tot just "cultura popular" arran de la participació i implicació de persones d'extracció social diversa en la seva execució, especialment, del "tercer estat": el poble.

        Persones anònimes que al llarg dels segles s'han anat implicant, tant en la representació dramàtica en qualitat d'actors amateurs, com en la preparació de l'event (guions, decorats, vestuari, musical, tasques de coordinació diverses, transport etc) fan d'aquest event quelcom inequívocament "popular" i n'expliquen en bona mesura l'èxit d'afluència a les seves representacions.


       La Passió fa referència a la representació dels darrers dies de la vida mortal de Jesús de Natzaret, d'acord amb la visió cristiana que en donen els evangelis, que en fan d'ell el Messies enviat per Déu per salvar i alhora morir pels homes. S'hi representen episodis històrics que abarquen des de la selecció dels seus deixebles fins a  la seva resurrecció, encabint-hi el complot del Sanedrí jueu contra la seva persona, el seu empresonament, tortures, l'ascenció fins al turó del Gòlgota i l'acte de la crucifixió. Però també els seus miracles, la seva resurrecció i l'aparició als seus deixebles, instant-los a  fer predicació del seu missatge, coincidint amb la Pentecosta (50 dies després de la primera Pascua), tots ells actes que donen fe de la naturalesa divina de Jesús segons el relat dels evangelis.

Representació de l'escena del davallament, a Cervera.

       Com tantes altres expressions de teatre popular, van començar tenint lloc a les esglésies, però aviat passaren a representar-se al carrer. Ha estat durant les darreres dècades quan, per necessitats específiques, han passat a representar-se als teatres, com és el cas del es principals representacions del nostre país. No pas per casualitat, durant el segle XX alguns ajuntaments han arribat a construir teatres la dimensió dels quals guarda relació tan sols amb l'afluència d'assistents que la representació anual de la Passió aplega al seu interior. Aquestes tenen lloc de manera repetitiva durant els diumenges de la Quaresma (els quaranta dies amb què el cristià es prepara per la Pasqua) i, fins i tot, alguns dies posteriors a la Setmana Santa.

      A Catalunya tenim constància de la representació de Passions des del segle XV,  essent actualment un dels misteris més representat. Possiblement el seu caràcter dramàtic ajuda a que sigui així.  El text més antic  que se'n conserva fa referència a la passió de Cervera, del 1534, però existeixen altres versions facsímils que en donen constància d'altres representacions "pautades" arreu dels Països Catalans.

      Tots els estudis coincidirien  a assenyalar l'Edat Moderna com una època daurada, havent entrat en declivi a partir del segle XVIII. És molt probable que el temps del Barroc ajudés a donar un major tremendisme a la seva representació i un nou atractiu pel públic, i  que a partir del segle XVIII tingués un cert revifament fins als nostres dies. Sembla ser que el format del segle XIX començà a variar cap a formes més innovadores després de la guerra civil espanyola (1939).

Representació del Sant Sopar a la Passió de Cervera d'enguany.

       De fet l'evolució cap a un llenguatge teatral més modern és evident, tot i que continuen fidels a la tradició i, sobretot, a les fonts: els evangelis.  El seu  format "espectacular" és capaç d'arribar i fidelitzar a tots els públics: religiós, teatral i fins i tot turístic.

       De la mateixa manera, darrerament les passions han esdevingut espectacles amb què diferents municipis han esdevingut significatius en  el mapa cultural del país gràcies a sengles Passions. Al seu torn, la Generalitat va declarar al 1983 les Passions d'Esparreguera i d'Olesa de Montserrat Festes tradicionals d'interes nacionals.
  
       La competència entre Passions ha esdevingut pràcticament inevitable, incrementant-ne, sens dubte, la qualitat del producte final. Potser aquest fet expliqui l'augment de la professionalitat dels aficionats i el valor afegit que comporta la participació o la coordinació per part d'autèntics professionals de la coreografia o la música, que no dubten a implicar-se als seus pobles o ciutats. Podria ser el cas del mestre Borràs, director i compositor d'Esparreguera.

       Si l'espectador assisteix a qualsevol de les seves representacions, podrà comprovar com el públic s'emociona especialment per la tendència a la sublimació i a identificar-se amb el personatge principal: Jesucrist. Al seu torn, l'acte de la crucifixió esdevé un acte enormement emotiu per la càrrega sentimental i l'empatia que moltes mares fan amb la figura de Maria, la mare de Jesús.

        És per això que esdevenen espectacles que posen a prova la nostra capacitat d'emocionar-nos. Sens dubte, com ens indica l'entrada de la Viquipèdia, quan parlem de Passions ho fem d'espectacles originals, impactants i sorprenents.


ENLLAÇOS D'INTERÈS:

La Passió de Cervera
La Passió d'Esparreguera
La Passió d'Olesa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada