Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 7 de juny de 2013

Festa dels Cors Muts de la Barceloneta

Font imatge: El Periódico de Catalunya

            La festa dels Cors Muts de la Barceloneta és una festa popular amb una llarga trajectòria en aquest barri de tradició marinera i llops de mar. El seu inici es remunta al 1845 i d'aleshores ençà s'ha anat celebrant alternant amb èpoques de prohibició coincidint amb la segona Pasqua (Pentecosta). Aquesta festa arrencà en una època en què els pescadors tornaven amb els carros ensenyant pel veïnat tot allò que havien aconseguit gràcies a la venda del peix als mercats dels pobles veïns de les rodalies de Barcelona. La passejada pel barri venia acompanyada de cançons satíriques a viva veu i, probablement, algun que altre rajet de vi. Aquesta celebració, de caire més o menys espontani, ben aviat donà lloc a la creació dels primers cors musicals i la institucionalització de la cercavila.



          Val la pena recordar que aquesta època fou l'edat daurada de la música coral, essent un fet comú la fundació de societats corals arreu de  Barcelona, el Principat i els Països Catalans.  El seu artífex, el mestre Anselm Clavé, músic i filàntrop arribà a afirmar que el seu projecte coral tenia com a objectiu "treure els obrers de les tavernes".

         En aquesta època es donà un fort impuls al contingut musical de la festa dels Cors de la Barceloneta. Tanmateix, el format musical de la festa experimentà un canvi a partir del seu darrer restabliment a les acaballes del franquisme (1973), quan l'apartat coral quedà substituït pel cor-comparsa i l'acompanyament musical corresponent,  una banda de músics generalment llogada. És per aquesta raó que passà a anomenar-se festa "dels cors muts" i els coristes o cantaires esdevingueren les comparses disfressades que hom pot veure avui en dia.

         Com a festa popular, val a dir que hi han perviscut, com a mínim, dos elements originaris:

 ·D'una banda, la seva composició heterogènia pel que fa a edats i condicions professionals, comptant amb la participació activa dels veïns en llur organització. Actualment algunes comparses estan impulsades per associacions corals de recent creació, d'altres han estat creades pels mateixos comerciants conjuntament amb la clientela habitual de bars i restaurants o, fins i tot n'hi han que esta formades per una penya d'amics del barri.

·D'altra banda, roman el component satíric que caracteritza a totes i cadascuna de les comparses, disfressades totes elles  i destacant-ne les d'emprenta marinera o, fins i tot, de denúncia sarcàstica de la situació política o econòmica del país.

Insígnia de la coral humorística All i oli
            Si hom decideix assistir a la  celebració comprovarà com, en els darrers anys, la música ha evolucionat des dels repertoris  més tradicionals propi de les xarangues i bandes de música fins als ritmes de batucada, marcant certa preferència per la samba brasilera. Alhora, el moviment de comparses ha incorporat grups exclusivament femenins dels anys 90 ençà, tot i que continua predominant el component masculí a la majoria d'elles. Els "cors" van fent una cercavila per tots els establiments del barri que participen a la festa. A davant d'aquests, i mentre sona una peça, un mosso oneja amunt i avall una senyera que penja durant aquests dies d'una asta clavada a les seves façanes. També hom podrà comprovar que molts participants pengen de les seves disfresses tantes viandes com poden, un bon record dels temps antics en què aquells pescadors tornaven plens de "riquesa", carregats de bon menjar i altres béns per les llars.

      Val la pena recordar que les prohibicions de la Festa dels Cors Muts, a les quals he fet referència més amunt, estan relacionades amb la prohibició dels carnestoltes durant el segle XIX a Barcelona i la dictadura franquista,  les restriccions imposades a les festes populars en general, així com el fort control a què sotmeté la dictadura l'espai públic en general. Per sort, el poble pogué recuperar-la i donar-li el vigor que encara manté.

MÉS INFORMACIÓ A:

·La cercavila de pescadors de la Barceloneta, El periódico de Catalunya, 5 de juny de 2013

·Ricard Vinyes. La presència ignorada. La cultura comunista a Catalunya (1840-1931),  Barcelona, Edicions 62, 1989.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada