 |
| Imatge de Frederic Marès |
El Museu Marès de
Barcelona és un indret ben peculiar no sols per haver estat la residència de
l’escultor i col·leccionista que du el seu nom 8i acollir-ne la seva important col·lecció) sinó per haver estat part de l’antic palau reial
major de Barcelona. No pas per casualitat, s’hi conserva el “mirador” dins
d’una de les sales, des d’on el rei podia controlar el Saló del Tinell, a
una banda, i una placeta lateral de la catedral
per l’altra…
La seva vasta col·lecció abarca períodes artístics tan rellevants dins l'art català i espanyol com el romànic, el renaixement o el barroc. Frederic Marès (1893-1991),
escultor insigne del segle XX català dedicaria bona part de la seva vida a
col·leccionar obres d’art, a banda de fotografies i altres objectes de consum de
les llars burgeses de l’època (des de pipes de fumar fins a ventalls..).
 |
| Estudi i biblioteca d'en Marès. Algunes de les escultures es corresponen amb treballs previs als encàrrecs rebuts. |
Fa pocs mesos un
reportatge del canal TV3
ens feia una aproximació força interessant a una època
en què els col·leccionistes d’arreu del món (entre els quals ja
destacaven els americans) espoliaven l’art sacre d’arreu del món, més
enllà de les fronteres colonials de sengles imperis. Tot plegat, amb la
complicitat de col·leccionistes del país i les mateixes autoritats
eclesiàstiques. Malauradament, Catalunya no escapà a les urpes dels
usurpadors d'art. Corria la primeria del segle XX, una època en què
sovint excursionisme, redescobriment del paisatge i sentit de país
van anar lligats a un esperit acaparador de béns artítics, ja fos amb un
interès particular (col·leccionisme) o col·lectiu (inici dels primers
museus públics).
En Marès ha
passat a la història del país per haver realitzat, entre les seves
accions més encomiables, la restauració dels panteons de Poblet. Era una
època en què la pròpia Barcelona escometia la recreació del barri gòtic
a partir de múltiples intervencions, sovint amb
criteris de restauració poc honestos ...
En Marès fou un escultor reconegut i no pas frustrat, a qui van dubtar a recórrer
tant ajuntaments com altres organismes oficials. Tanmateix, aviat bandejà la
creació per la seva passió pel col·leccionime, una activitat que a
Catalunya es desenvolupà a cavall
entre l’espoli, el mercat negre i la mercantilització poc ètica però més
o menys tolerada per
les autoritats civils de l’època…
 |
| Restes de l'església d'Anzano. S'hi pot apreciar l'esfondrament d'un del mur de l'epístola com a conseqüència de l'extracció de la portalada |
L'apetit col·leccionista d'en Marès arribà a límits tan extrems com
l'extracció de la portalada romànica d'Anzano (Osca), conservada a la
planta -1 del Museu i que alguns han qualificat obertament d'espoli d'art local.
Sortosament, la seva col·lecció “retornà” a la
societat, quan al 1946 Marès la cedí a l’Ajuntament de Barcelona, qui
en vulgué adequar l’espai per posar-lo a l’abast de públic. Marès fou
guardonat al final de la seva vida almenys dos cops per la
Generalitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada