Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 25 de setembre de 2012

Museu Marès, col·leccionisme o espoli?

Imatge de Frederic Marès

      El Museu Marès de Barcelona és un indret ben peculiar no sols per haver estat la residència de l’escultor i col·leccionista que du el seu nom 8i acollir-ne la seva important col·lecció) sinó per haver estat part de l’antic palau reial major de Barcelona. No pas per casualitat, s’hi conserva el “mirador” dins d’una de les sales, des d’on el rei podia controlar el Saló del Tinell, a una  banda, i una placeta lateral de la catedral per l’altra…
      La seva vasta col·lecció abarca períodes artístics tan rellevants dins l'art català i espanyol com el romànic, el renaixement o el barroc. Frederic Marès (1893-1991), escultor insigne del segle XX català dedicaria bona part de la seva vida a col·leccionar obres d’art, a banda de fotografies i altres objectes de consum de les llars burgeses de l’època (des de pipes de fumar fins a ventalls..). 

Estudi i biblioteca d'en Marès. Algunes de les escultures es corresponen amb treballs previs als encàrrecs rebuts.
          Fa pocs mesos un reportatge del canal TV3 ens feia una aproximació força interessant a una època en què els col·leccionistes d’arreu del món (entre els quals ja destacaven els americans) espoliaven l’art sacre d’arreu del món, més enllà de les fronteres colonials de sengles imperis. Tot plegat, amb la complicitat de col·leccionistes del país i les mateixes autoritats eclesiàstiques. Malauradament, Catalunya no escapà a les urpes dels usurpadors d'art. Corria la primeria del segle XX, una època en què sovint excursionisme, redescobriment del paisatge i sentit de país van anar lligats a un esperit acaparador de béns artítics, ja fos amb un interès particular (col·leccionisme) o col·lectiu (inici dels primers museus públics).
         En Marès ha passat a la història del país per haver realitzat, entre les seves accions més encomiables, la restauració dels panteons de Poblet. Era una època en què la pròpia Barcelona escometia la recreació del barri gòtic a partir de múltiples intervencions, sovint amb criteris de restauració poc honestos ...
         En Marès fou un escultor reconegut i no pas frustrat, a qui van dubtar a recórrer tant ajuntaments com altres organismes oficials. Tanmateix, aviat bandejà la creació per la seva passió pel col·leccionime, una activitat que a Catalunya es desenvolupà a cavall entre l’espoli, el mercat negre i la mercantilització poc ètica però més o menys tolerada per les autoritats civils de l’època…
Restes de l'església d'Anzano. S'hi pot apreciar l'esfondrament d'un del mur de l'epístola  com a conseqüència de l'extracció de la portalada
     L'apetit col·leccionista d'en Marès arribà a límits tan extrems com l'extracció de la portalada romànica d'Anzano (Osca), conservada a la planta -1 del Museu i que alguns han qualificat obertament d'espoli d'art local.
      Sortosament, la seva col·lecció “retornà” a la societat, quan al 1946 Marès la cedí  a l’Ajuntament de Barcelona, qui en vulgué adequar l’espai per posar-lo a l’abast de públic. Marès fou guardonat al final de la seva vida almenys dos cops per la Generalitat de Catalunya.

   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada