Tudela de Sió

Peculiar instantània del paisatge impressionista que el visitant pot trobar  al camí de Tarroja a Tudela cap al mes de maig. Al fons, la talaia de Sant Pere de Tudela (fotografia de Ramon Gené)

    

            Qui sabria trobar Tudela de Sió  al mapa català? A mig camí entre Tarroja, Sant Ramon de Portell i la Prenyanosa, Tudela és un antic vilatge lleidatà actualment desaparegut com a tal, com a mínim, fa 2 segles. Els darrers fogatges (registres fiscals) que donen testimoni del seu poblament escàs (uns 20 habitants) són del darrer quart del segle XVIII. Com tants altres pobles d'origen medieval, pertany a la Catalunya desapareguda.

Patrimoni de la deshumanitat

           Tanmateix, l’església romànica de Sant Pere (o Sant Miquel) roman dempeus. Construïda amb carreus de pedra ben escairats, indicador del privilegi que l’arquitectura atorga als poders fàctics a totes les èpoques,  aquest temple ha permès a les generacions actuals,deleroses de conèixer els misteris del passat, ser-ne testimonis directes de la seva majestuositat.  Les inclemències de la natura tan sols han vençut la resistència d'una clàssica teulada a dues aigües. De l'antiga volta de canó en dónen fe els carreus que enlairaven l'arc presbiterial per damunt d'una cornisa, aprop de l'altar. Així mateix, la runa acumulada per l'esfondrament del sostre, una bona pila de bocins de teules àrabs elaborades amb les tècniques artesanals més antigues (i no menys eficaces) ha estat enretirada recentment del seu paviment, alhora malmès per  molts anys d’intempèrie.

              Sortosament, la pressió urbanística no ha suposat fins a dia d'avui cap amenaça pel patrimoni segarrenc. La negligència institucional (a tots els nivells) i acadèmica n'és una de les principals causes de l’estat ruïnós d'aquell patrimoni històric i artístic que no gaudeix d'una protecció especial a Catalunya. Com és dissortadament tan habitual, l'interès per la seva conservació és inversament proporcional a la distància que uneix un bé del centre d'una capital de país, comarca, partit o municipi. 

        

Detall de l'absis de Sant Pere de Tudela (fotografia d'Antonio Saez Torrens)

                 Una batalla legal molt recent  va tornar l'església a mans públiques, en aquest cas, l’ajuntament de Cervera, després d’un litigi que va acabar anul·lant la venda transitòria (i no pas exempta de polèmica) del temple a un particular, per part del Bisbat de Solsona, propietari legítim del bé però alhora desacreditat quan va intentar obtenir la comprensió dels seus fidels, esdevinguts activistes de la defensa de la titularitat pública del llogarret.

Romànic en estat pur

              Actualment trobem l’ església en un emplaçament força inusual, coronant un turó, a manera de mirador de la font que desaigüa al riu Sió que duu el nom del temple. Al vessant de migdia hi trobem algunes restes d'una trama urbana que avui ha quedat amagada per l'avenç de l'erosió i l'eclosió de plantes autòctones, on s'obre pas triomfalment la farigola. Constitueix tot un (mal) exemple d’església romànica a la intempèrie, remodelada al segle XIX (com fa constar una data de la llinda) i  escurçada aproximadament uns 2 metres com a conseqüència de l'esmentada reforma. El seu absis, tan rodó com imponent constitueix segurament la part més genuïna de la construcció i més fidel a l'estil que representa, decorat amb faixes llombardes, tot seguint l'estètica italianitzant (i no menys sòbria) del romànic català de l'època. Qualsevol visitant de l'indret podrà comprovar que, en realitat, el seu absis constitueix la veritable carta de presentació del temple.  L'antiga sagrera, actualment ocupada i llindada per una propietat privada, ha anat reculant per l’avenç de l’erosió del tossal que s'orienta a migdia. Un sarcòfag de pedra situat als peus del seu mur ens deixa constància de l’enterramet d’algun prohom, noble o eclesiàstic, difícil de discernir per la manca d’una esquela informativa (no en resta la llosa que el cobria).  

             A escassos metres, en un altre turó, hi trobem les restes de l’antic castell, possiblement la base d'una torre, que s'avançava a l'església en la funció de guaita de la petita vall. Unes carreus ben escairats i l'altitud (és bastit al punt més alt del serral) en delaten la seva funció. L'església disposa d’una sagristia adossada al mur de l'obaga, recobert exteriorment per una verdor apta per a molses i matolls.

Llegendes sobre l'indret

            Expliquen alguns padrins de la contrada que una pesta va despoblar el poble i els seus supervivents van fundar-ne un altre a l'extrem oposat del serral, Queràs, actualment en estat de despoblament avançat, aproximadament a un kilòmetre i mig en direcció a Sant Ramon. Una llegenda local explica que a Tudela hi visqué una princesa, alhora relacionada amb un noble de la torre de Meià i que fou convertida en serp per un encanteri diabòlic. Cada nit de Sant Joan, s'hi apareix al visitant.