Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 6 de febrer de 2012

L'emirat de Siurana

Vista panoràmica de Siurana, amb el penya-segat que féu del seu  castell una fortalesa inexpugnable
               Siurana és una població del Priorat que a mitjans anys 90 va estar a punt de quedar-se despoblat. Com tants altres pobles de Catalunya gens accessibles patí els efectes del despoblament en benefici d’altres poblacions ” a peu de carretera”. Situat a l’extrem meridional de les muntanyes de Prades actua a uns 800 metres d'altitud com un mirador del riu i embassament que duen el seu nom.  En una altra època territori d’Al-Andalus, el seu accés (una carretera força sinuosa) i el seu emplaçament, enfilat dalt d’una cingla, feien de Siurana una posició defensiva inexpugnable. 

L'emirat català de Xibrana
               En realitat, aquesta vila amaga un dels retalls més interessants de la història de Catalunya. Des del seu castell el valí Almira Almemoniz controlava el darrer regne musulmà de Catalunya, l’emirat de Xibrana (Siurana), que integrava les muntanyes de Prades i la seva àrea d’influència econòmica més immediata: el Priorat, part de la Conca de Barberà, l’Alt i el Baix Camp i fins i tot Les Garrigues. Tenim documentada la seva existència entre els segle IX i XII, ocupant  un punt estratègic de la línia defensiva d’Al Andalus.  La toponímia ens ha deixat constància de l’empremta musulmana de gairebé tres segles a la contrada:  Albarca, Alqueria, etc.
Sens dubte, els carrers de Siurana han mantingut el caliu de les viles closes medievals. Imatge  extreta de:
http://www.minube.com/fotos/rincon/105946/505763 
L’emirat funcionà com un petit Estat amb subdivisions administratives que en realitat responien a unitats econòmiques bàsiques,  les “alqueries”, formades per algunes dotzenes de cases i probablement amb terres col·lectives. Per la seva banda, els “rafals” esdevingueren dominis privats sota control del castell (Margalef, Cabacés, etc).

La conquesta cristiana de Siurana

El final del regne musulmà de Siurana esdevingué amb la conquesta cristiana al 1153, després d’haver caigut Tortosa i Lleida i que Siurana hagués restat com una mena d’oasi musulmà de Catalunya. L’assalt al castell va ser programat pel comte de Barcelona i el va dirigir Bertran de Castellet, que en fou després el primer castlà de l’indret i comptà en la seva operació  amb el recolzament d’ altres nobles i els corresponents exèrcits: els Cervera, els Castellvell i els Gaganot.
Siurana avui ha esdevingut un lloc atractiu pels seus visitants, que ha sabut reinventar l’economia local,en part gràcies a l’hostaleria i en part a les segones residències. Val a destacar la voluntat actual de conservar i, fins i tot, ampliar el nucli seguint els paràmetres de la construcció de muntanya, amb façanes de pedra i porticons de fusta, així com un traçat que ha respectat el nucli antic, tot defugint l’estètica de xalet tan dissortadament característica de molts eixamples de la ruralia catalana. 


MÉS INFORMACIÓ A:
-"Siurana, llegenda viva" a http://www.cornudellaweb.com/siurana/siurana.htm
-"Siurana de Prades", a http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019954



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada