Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 21 de maig de 2012

Necròpolis de l'Aranyó-Montcortès


     
A les fornícules s'hi aprecia perfectament una vora interior per tal d'encaixar-hi una tapadora. Al fons, s'hi aprecia la figura del castell de Montcortès. Fotografia extreta de http://caminsdesikarra.wordpress.com/
Necròpolis romana 

        A mig camí entre Montcortès i l’Aranyó (Segarra, Lleida)  hi trobem un punt del  camí senyalitzat, es tracta d’un “columbari romà”, de data incerta. Si els arqueòlegs no s’equivoquen, estem davant d’un cementiri d’urnes, del qual ens resten les cavitats excavades a la roca en forma de nínxols ("loculi") i de les quals no ens resten les tapadores amb què eren tancades. Els romans incineraven els seus difunts i els dipositaven en urnes funeràries que, en general, no han arribat als nostres dies. Fins i tot les cendres dels esclaus de la família hi podien ser dipositats. 
        Tenim constància d'un poblament romà a la contrada, a partir de "villae" (explotacions agropecuàries), localitzades a les rodalies de Iesso (Guissona). De fet, molt aprop de l'indret esmentat, a Tarroja de Segarra, n'està documentada  una d'elles (els "Vilasos"), a mig camí entre Cervera i Guissona.
        Assegurat l'assentament, molt probablement aquest columbari deuria ser utilitzat fins a les darreries del segle III, data en què tingué lloc un canvi en la política religiosa de l'Imperi Romà en adoptar el cristianisme com a religió oficial. 

Necròpolis preromànica
        Tanmateix, un detall ben curiós pot passar desapercebut pel visitant. El recinte esdevingué una necròpolis durant molts segles després i, de fet, en tenim constància gràcies als sepulcres antropomorfs excavats a la mateixa roca i trobats a la part superior de la cinglera, amb forma de banyera. En la mateixa línia que d’altres sepulcres trobats, són cavitats orientades a l’est (símbol del naixement i de la vida) i pensades per ser cobertes amb una llosa.
Detall de les tombes, excavades a la roca. Fotografia extreta de http://caminsdesikarra.wordpress.com
       Actualment, se sap ben poca cosa de tot plegat, però se’n conserven troballes similars a llocs relativament allunyats de l'urbanisme de les ciutats i les grans infraestructures, com ara les comarques  pirinenques i prepirinenques. 
        Tot plegat ens porta a  suposar que són enterraments duts a terme amb posterioritat a la cultura de la incineració (de tradició pagana) i per tant, vinculats a la tradició cristiana.  

Hipòtesis sobre els pobladors
      Una primera hipòtesi ens portaria a situar la necròpolis de Montcortès-Aranyó entre els segles IV (cristianització de l’Imperi Romà) i el segle VIII (abans de la conquesta musulmana de Catalunya). Si bé suposà un trencament amb els costums funeraris anteriors, ens indica una clara voluntat per mantenir l'indret com a necròpolis, la qual cosa ens portaria a afirmar una identificació amb la tradició romana per part de la nova elit esdevinguda governant: els visigots.
Necròpolis del Clot dels Nens Xics (Vallferosa, alta Segarra). Els sepulcres es troben excavats dalt d'una cingla (!).
      De fet, tenint present que els enterraments populars  no feien servir la pedra, podríem deduir-ne que es correspondria amb l'enterrament de persones distingides o, com a mínim, pertanyents a les classes dirigents, D'acord amb la primera hipòtesi, descartaríem la població hispanorromana, en favor dels visigots.
      Tanmateix, d'acord amb una segona hipòtesi, i tenint presents les conclusions dels treballs arqueològics duts a terme arreu de Catalunya, les tombes antropomorfes van ser recuperades després de la reconquesta cristiana de la contrada, per tant, cap als segles IX, X i XI, un cop assegurats els dominis dels comtats cristians a la zona.    
     En qualsevol cas, continua essent probable la identificació amb la classe alta, la noblesa catalana.  Si tenim present l'arribada del comtes a la zona, hauríem de parlar, o bé d'un sepulcre del segle XI o b é obrir-nos a una tercera possibilitat: un enterrament (i assentament) cristià contemporani al domini musulmà de la zona. És sabut el pacte que molt sovint la noblesa visigoda va arribar a fer amb els nous governants (a canvi de tributs) per tal de manternir-hi, fins i tot, la senyoria de les seves terres.

MÉS INFORMACIÓ A:

Necròpolis i sepultures medievals a Catalunya, AADD, 1982: http://books.google.es/books?id=xATdiN67-aoC&pg=PA8&dq=sepultures+i+necr%C3%B2polis+medievals&hl=ca&sa=X&ei=Ba26T7rdC4SDhQfDvcTkCA&ved=0CDcQ6AEwAA#v=onepage&q=sepultures%20i%20necr%C3%B2polis%20medievals&f=false
    

2 comentaris:

  1. m'agradaria trobar alguna persona que conegui aquests llocs per poder-m'ho donar a conèixer

    ResponElimina
  2. pots enviar-me una adreça de contacte al correu d'administrador de la pàgina que tens a la part superior. T'enviaré més més detalls, com ara ubicació o com arribar-hi.

    ResponElimina