Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 31 de maig de 2012

Manel Riu i Riu, arquèoleg i savi medievalista



Un erudit a l'abast de tothom

          Fa poc més d’un any ens va deixar un savi digne d’admirar. Vaig conèixer al Manel Riu en qualitat d’estudiant de l’assignatura d’Història Medieval Universal a la Universitat de Barcelona. Corria l'any 1995.  Per a la majoria d’estudiants, la impressió inicial d'en  Manel era més aviat la d'aquell professor d’Història d’aspecte decimonònic,  cabell  i vestuari d’aspecte seriós i modals europeus. Poc sabíem de la ingent producció científica que hi havia darrere les seves classes magistrals.   
Com molt encertadament han assenyalat “in memoriam” alguns dels seus ex alumnes i deixebles, darrera del Manel, aparentment distant, hi havia una persona amable i humil, sempre disposada a ajudar els seus alumnes, a interessar-se pels seus dubtes,  sempre obert a fer-te recomanacions. Amb el temps vam aprendre a estimar-nos-el.

Un investigador il·lustrat
 
A ningú se’ns havia escapat que el Manel era una autèntica “enciclopèdia humana” de la història medieval. Avui, amb més distància, entenc que és compartida l’apreciació que el Manel era un savi que mereix el lloc que li pertoca a la història del nostre país. Deixeble del gran mestre Vicens Vives es va dedicar a l’estudi en profunditat de l’època medieval, activitat investigadora que va desenvolupar combinant l’estudi de les fonts documentals i materials. I nosaltres tan sols l'havíem conegut des de la seva activitat docent a la universitat dels anys 90... 
Tanmateix, cal situar que com a arquèoleg formà part d’una generació pionera en l’estudi de les restes materials (Maluquer de Motes, Miquel Tarradell , Pere de Palol i, més tard, Del Castillo) als anys50- 60, quelcom que el converteix en una persona emblemàtica a l’hora de construir el coneixement de l’Edat Mitjana des de la globalitat de les fonts. És justament això, al costat de la seva humilitat intel·lectual, el que el converteix en un savi.

Un autèntic medievalista

            Com a bon medievalista, val la pena recordar la seva lluita intel·lectual contra els tòpics (renaixentistes) que pesen encara sobre l’Edat Mitjana, especialment els que en parlen com a “època fosca” culturalment parlant, o els qui han volgut relacionar-la èrroniament amb elements  de l’Edat Moderna com ara la Inquisició o, fins i tot, les monarquies absolutes. També, a partir de les seves investigacions sobre les condicions de vida (i especialment la pobresa) va qüestionar reiteradament les teories sobre l’extrema pobresa en què, segons alguns autors, vivien els pagesos durant aquest període. I és que pel Manel, el pagès català de l’època de les repoblacions (de la Catalunya Nova) era més aviat lliure i tenia accés a béns públics dels quals, en tot cas, seran privats a l’època contemporània amb les famoses “desamortitzacions” dels béns comunals. 
Fins i tot recordo com el Manel insistia tant a assenyalar que malgrat el seu caràcter estanc, la societat medieval era un exemple de societat vertebrada i cohesionada. En aquesta època, la comunitat local jugava un paper molt important pel que fa a l'arrelament i la protecció de l'individu.Al seu torn, la parròquia esdevenia el punt de trobada i integració de la persona...
Fotografia presa pel Manel al pont de Vallonga (segle XI), a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)
          
Un català discret que feia país
    
         En realitat, en Manel Riu es mereix el lloc que li pertoca en aquella ingent tasca de” fer país” ajudant a de i reconstruir la història del nostres país en una època en què, en paraules de Raimon, se’ns deia que la “nostra història és la d’ells” (l’Espanya intolerant franquista). En Manel Riu va fer una feinada com a arqueòleg en múltiples excavacions a jaciments medievals:  masos, torres, fortificacions, necròpolis i fins i tot camins medievals. De les seves teories construïdes a partir de l’estudi arqueològic m’he fet ressò en alguna entrada d'aquest bloc dedicades a l'arqueologia medieval (necròpolis, construccions militars, etc). 
               De fet, gràcies a en Manel i d'altres arqueòlegs com ell, molts pobles de Catalunya "van entrar en la història" gràcies a la troballa de restes materials que testimoniaven la presència humana dels seus avantpassats. Així doncs, no és d'estranyar que li tinguin un record tan entranyable a comarques com el Berguedà...

 Sens dubte, en Manel Riu ja és un retall imprescindible de la nostra història.  

MÉS INFORMACIÓ A:

-Ollich: L'arqueologia medieval a la Universitat de Barcelona: l'aportació i el llegat de Manel Riu, a:


-Ollich i Prim: In Memoriam, Manel Riu, historiador i arquèoleg, a:
In memoriam

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada