Vista del vessant nord de la torre |
Per aquesta raó, entre finals del segle X i XI els comtes catalans afavoriran les successives repoblacions del territori amb pagesos, amb les conegudes cartes de repoblament. Alhora, procediran a fortificar el territori amb castells termenats ("castrum"), al voltant dels quals s'articularan els primers nuclis de població en forma de "viles closes", de les quals en parlarem més endavant.
De Cervera tenim constància d'una conquesta cristiana inicial al 1025, però una efímera ocupació militar musulmana (1066-68), en un intent de restablir una plaça forta d'Al-Andalus a la Segarra central, obligarà al mateix comte Berenguer de Barcelona a organitzar el setge de la ciutat. Tanmateix, delegà el comandament de l'operació a Ramon de Timor, que passarà a dir-se Ramon de Cervera, en honor al seu èxit militar, al 1068. Explica una llegenda que la seva espasa va penjar d'un mur del seu castell durant molt de temps com a ensenya de la seva proesa.
Del castell n'apreciem, malgrat les successives modificacions, l'estructura principal: la torre de planta quadrangular. Alhora, les restes de l'església (i sagrera) romànica de Sant Jaume (en honor al camí que presideix) en deixen constància de la importància (i pes) de la vida parroquial durant l'Alta Edat mitjana.
Imatge de l'església (i la sagrera) amb campanar de cadireta afegit amb posterioritat |
Més informació sobre la repoblació catalana a FONT I RIUS (Cartas de población y franquicia, 1969) i SABATÉ I CURULL (L'expansió territorial de Catalunya, s. IX-XII, 1996)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada