Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 19 de novembre del 2011

Timor, a la reconquesta catalana

               A molts conductors de l'autovia A2 no els ha passat desapercebuda la presència de la "torre de Timor", una construcció d'aspecte imponent que corona un dels turons en forma de balcó de la la vall de l'Ondara, entre Montmaneu i Cervera. En realitat, forma part d'una línia de turons fortificats al llarg d'una carena que arrenca del port de la Panadella. Poc en coneixen, tanmateix, de l'encaix de Timor com a retall de la història del nostre país.
Vista del vessant nord de la torre
              N'era senyor d'aquesta fortificació i la seva jurisdicció el noble Ramon de Timor, qui dirigí la conquesta de Cervera, a mans dels sarraïns i possiblement la darrera plaça forta de la línia defensiva d'Al Andalus al segle XI a la Segarra central. S'ha de situar que si bé l'Alta Segarra (amb nucli a Calaf) havia estat reconquerida al segle IX, les ràtzies d'Al-Mansur al segle IX van aconseguir crear-ne una zona prou despoblada pel temor a noves expedicions de càstic ("infestationes paganorum").
            Per aquesta raó, entre finals del segle X i XI els comtes catalans afavoriran les successives repoblacions del territori amb pagesos, amb les conegudes cartes de repoblament. Alhora, procediran a fortificar el territori amb castells termenats ("castrum"), al voltant dels quals s'articularan els primers nuclis de població en forma de "viles closes", de les quals en parlarem més endavant.
            De Cervera tenim constància d'una  conquesta cristiana inicial al 1025, però una efímera ocupació militar musulmana (1066-68), en un intent de restablir una plaça forta d'Al-Andalus a la Segarra central, obligarà al mateix comte Berenguer de Barcelona a organitzar el setge de la ciutat. Tanmateix, delegà el comandament de l'operació a Ramon de Timor, que passarà a dir-se Ramon de Cervera, en honor al seu èxit militar, al 1068. Explica una llegenda que la seva espasa va penjar d'un mur del seu castell durant molt de temps com a ensenya de la seva proesa.
           Del castell n'apreciem, malgrat les successives modificacions, l'estructura principal: la torre de planta quadrangular. Alhora, les restes de l'església (i sagrera) romànica de Sant Jaume (en honor al camí que presideix) en deixen constància de la importància (i pes) de la vida parroquial durant l'Alta Edat mitjana.

Imatge de l'església (i la sagrera) amb campanar de cadireta afegit amb posterioritat


Més informació sobre la repoblació catalana a FONT I RIUS (Cartas de población y franquicia, 1969)  i SABATÉ I CURULL (L'expansió territorial de Catalunya, s. IX-XII, 1996)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada