Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 27 de novembre del 2011

La vila closa de Montfalcó Murallat

Vista aèria de la vila closa
            
            Montfalcó Murallat és una poble encastellat situat dalt d’un turó en la confluència entre la riera de Vergós i el riu Sió (Segarra lleidatana). Constitueix un exemple il·lustratiu de les antigues viles closes, nuclis de població emmurallats al voltant d’un castell. El seu origen s'ha de situar a l'Edat Mitjana, en un context de conquesta i repoblació de la frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus. 
            La seva pervivència al  llarg d’un mileni ens mostra el rostre nu d’una vila closa, sense ravals ni eixamples fora de les seves muralles, que ha romàs gairebé intacta al pas del temps, tan sols amenaçada per la manca d'intervencions protectores. La vila manté el seu caràcter inexpugnable gràcies a una muralla sense obertures amb uns 8 metres d’alçada, a l’estil de les sudes àrabs, i un únic accés, amb una doble porta situada en angle


Accés a la fortalesa en forma d'angle (imatge de J.Cano)
           El nucli tenia capacitat de sobreviure a un setge gràcies a una cisterna pública que recollia les aigües de les teulades de les cases del poble i un forn municipal que encara es conserven. L’estructura voltada dels carrer de ronda de la muralla demostra que la vila va experimentar un creixement dins les seves muralles. Una plaça porticada actua de centre irradiador de la trama arquitectònica.

Carrer voltat que segueix el perímetre interior de la muralla
               En destaquen alguns edificis insignes, com ara la residència dels ducs de Cardona, que en foren senyors de la vila des del segle XV (final de la guerra civil catalana), i que donaren lloc al topònim de Montfalcó del Duc. L'església medieval de Sant Pere va reaprofitar una torre cilíndrica situada a l'extrem oriental de la vila per a bastir-hi l'absis i la torre-campanar. De Montfalcó s’explica la llegenda que davant un setge, els defensors de la fortalesa van respondre amb un peix viu embolicat en el missatge que els convidava a rendir-se i que havia estat prèviament llençat pels assaltants embolicat en un pà coent. L’actitud dels assetjats demostrava la seva capacitat per sobreviure i donà lloc a la creença en l’existència d’un passadís subterrani que comunicava la fortalesa amb la veïna població de Les Oluges. 

Palau i residència dels ducs de Cardona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada