Vista panoràmica de la vila des de cal Felip |
L’origen del topònim Tarroja ha estat sovint associat a la forma llatina de "Terra Rubra" (terra roja). Tanmateix, una anàlisi etimològica més global ens portaria a relacionar-ho amb altres topònims de la zona, que comparteixen la mateixa arrel: "Terrauba" (torre alba o blanca), llogaret proper a Guissona, i “Torrefreita” (torre trencada), l’actual Torrefeta. Per tant, la hipòtesi més plausible ens portaria a parlar més aviat de "torre roja". Potser el cromatisme de les torres de guaita en una zona de frontera, ja fos pel tipus de revestiment, el tipus de pedra emprada o simplement la forma de l'edificació podria haver portat als mateixos residents (o als visitants de la contrada) a anomenar-les així.
A la documentació medieval i moderna trobem algunes variants del topònim: “Terroge” o el més recent “Torroja". El fet que existeixi un altre “Torroja” (al Priorat) provaria els vincles ja estudiats entre la Catalunya nova i la vella, la repoblació de les contrades tarragonines amb població de la Marca cristiana a partir del segle XII i, per tant, la probable repoblació del Priorat amb població de l'altiplà segarrenc, entre d'altres procedències.
A la documentació medieval i moderna trobem algunes variants del topònim: “Terroge” o el més recent “Torroja". El fet que existeixi un altre “Torroja” (al Priorat) provaria els vincles ja estudiats entre la Catalunya nova i la vella, la repoblació de les contrades tarragonines amb població de la Marca cristiana a partir del segle XII i, per tant, la probable repoblació del Priorat amb població de l'altiplà segarrenc, entre d'altres procedències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada