Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 23 d’abril de 2012

Torres de moros


Les muralles de la Vila Vella de Tossa van esdevenir un bon refugi per la seva població contra els atacs dels pirates durant  tota l'Edat Moderna. Fotografia extreta de http://www.artmedieval.net/Muralles%20de%20Tossa.htm
        La geografia catalana està plena de torres. En altres entrades ens hem ocupat de les  torres de guaita, específicament medievals i relacionades amb el fenomen de la conquesta  cristiana a les terres de frontera entre els comtats catalans i Al Andalus.
       Al present article ens ocuparem de les anomenades "torres de moros", unes edificacions força peculiars que trobem a la costa catalana i que tenen a veure amb un fenomen ben diferent, el de la pirateria per la mediterrània durant l’època moderna, especialment entre els segles XVI i XVIII.  Ens estem referint a una època en que eren freqüents els assalts a les localitats costaneres per part de pirates turcs, que solcaven la mediterrània i sovint entraven i saquejaven els pobles. Normalment els atacs es produïen a la primavera i l’estiu, aprofitant la bona mar. Les embarcacions procedien del nord d’Àfrica i molt excepcionalment de l’Imperi Otomà directament (actual Turquia).

La Torre de Sant Sebatià, enfilada dalt d'un cim a 165 metres d'altitud,  permetia divisar les naus de pirates i corsaris que s'acostaven a les platges de Palafrugell. No va ser construïda fins a la segona meitat del segle XV. Fotografia extreta de http://www.palafrugell.cat/portal/patrimoni/bens-culturals-interes-nacional.html
           Quan aquestes naus de pirates (conegudes com a "llenys" o "fustes") eren albirades des dels miradors corresponents (les torres de moros) el més comú era alertar a la població amb tocs de campanes i senyals de fum (durant el dia) o senyals amb foc durant la nit. En aquesta època es féu popular la famosa frase: "Via fora! Moros a la costa!", amb què s'acompanyava l'alterta i posterior evacuació de la població, que normalment procedia a refugiar-se a la muntanya. Hem de pensar que la majoria de localitats del Maresme o la Costa Brava podien accedir-hi fàcilment seguint rambles i torrents amunt. Malauradament,  el dispositiu sovint no era suficient per evitar-ne danys personals, com ara agressions físiques, violacions, assassinats i, fins i tot, raptes, com és el cas de Pineda  al 1565, a mans de pirates turcs dirigits per un tal Dragut. En general, l’objectiu era l’obtenció del botí i esclaus.
          En alguns casos eren atacs de corsaris, pirates al servei d’altres Estats. Badalona en va patir un d’aquests atacs al 1527, dirigit pel famós Barba Rossa.

En aquesta inscripció de la llida de l 'església de Pineda de Mar s'hi llegeix la següent inscripció referent al saqueig que en patí la localitat: A 1 d'agost de MDXLV a punta d'alba, XI galiotas del Turc es posaren a la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases e mataren e cativaren LXX animas pujant fins a casa de palau. A migjorn se tornaren en barcar. Per reparo dels poblats ses fortificada esta Sglesia de Pineda. Foto de A. Sala


          Davant d'aquests perills, per ordre governativa es va decidir fortificar la costa catalana, i establir-hi “torres artillades”, armades amb canons per intentar repel·lir els desembarcaments. És el cas de la torre de Santa Susanna o la Torre Forta de Sant Pol de Mar (avui lat torre de l’església), ambdues al Maresme. En alguns casos, els municipis van optar per emmurallar-se, com és el cas de Mataró al segle XVI. Fins i tot, en aquesta vila van arribar a crear cossos de guàrdia, de caràcter civil i rotatori: els deseners (deu homes) i cinquantenners( cinquanta). Tanmateix, l'aposta final va ser llogar aquests serveis a la figura dels "talaiers", segons figura en un  acord de 1547 dels jurats de les viles de Vilassar, Premià, Argentona, Cabrera i la pròpia Mataró. La finalitat, com hi explicita, seria la de vigilar "així de nits com de dia".

La torre d'en Nadal de Vilassar de Mar, probablement refeta sobre una altra del segle XIII, féu la funció de guaita contra la pirateria durant tota l'Edat Moderna, juntament amb dues torres més avui desaparegudes que configuren l'heràldica de la vila.
          Encara avui en dia trobem algunes localitats costaneres, com Premià de Mar, que celebren les festes de moros, pirates i corsaris, on s’hi representen aquests episodis, això sí, els seus participants ho fan des de la gresca i la txirinol·la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada